Després de les conferències

El meu darrer post va ser escrit just abans de la conferència del president Mas. Ara ja han passat uns dies i coneixem també la proposta de l'Oriol Junqueras.

Del pla presidencial només puc dir que em sembla el millor possible ateses les circumstàncies, és a dir, la impossibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència. La proposta és plena de troballes que haurien de desactivar tot recel de qui hi vulgui veure un intent de revifar  la carrera política d'Artur Mas o de reinventar CDC a costa del procés. Una llista ideològicament transversal, per a un mandat de 18 mesos, amb candidats que en la seva immensa majoria no siguin polítics professionals i que no tinguin intenció de repetir en les properes eleccions ( amb les excepcions necessàries per encabir-hi tothom que calgui), és una combinació guanyadora, capaç de generar l'entusiasme que aquest país necessita per assolir un repte tan difícil com la independència. En una època de descrèdit de la política i dels polítics, tindríem una candidatura que s'eleva per sobre de les misèries de la lluita partidista per defensar un objectiu de país que va molt més enllà d'una legislatura, d'una dècada, o d'una generació, una candidatura per fer política amb majúscules al servei de la nació.  La victòria per majoria absoluta d'una candidatura com la descrita pel president equivaldria a un sí rotund a la independència en un referèndum, un sí que es veuria reforçat amb els vots recollits per la candidatura d'extrema esquerra articulada a l'entorn de la CUP. El nou Parlament estaria democràticament legitimat per declarar la independència i els 18 mesos de marge serien el temps necessari per establir les bases, internes i externes, del nou estat.