No sóc dels que creuen que els temps passats eren millors, però últimament tinc la sensació que en molts aspectes, en lloc d'avançar, retrocedim. Potser és tan sols una sensació, que no puc demostrar amb dades empíriques, potser més que d'un retrocés es tracta d'una forma de progrés amb malformacions, però hi ha elements que em resulten preocupants. Em preocupen a Catalunya, perquè s'afegeixen a les nostres febleses nacionals, i em preocupen a
Occident - penso que en altres latituds tenen un altre tipus de problemes-. La idea de fons és la degradació de la cultura de masses, que per a mi va molt lligada al fenomen dels "
reality shows" televisius i al seguiment obsessiu de les celebritats sense mèrits. L'impacte que ha tingut el càncer, segons sembla ja en fase terminal, d'aquesta
ex-concursant anglesa del "
Big Brother", és una manifestació més de com l'espai públic ha estat ocupat per personatges de tercera categoria. El canvi decisiu es produeix quan els protagonistes deixen de ser personatges excepcionals, que destaquen per la seva habilitat en un àmbit determinat, sigui la música, el teatre, la dansa, l'esport, la literatura, l'art, la política o els negocis, i són els membres més desvergonyits i vulgars de la massa els que es fan amb la fama. La meva experiència personal és d'aprendre moltes coses a
través de la TV, ja fos mitjançant els noticiaris, els documentals, les pel·lícules, les sèries, les entrevistes a personalitats i fins i tot determinats concursos. Avui és possible passar-se el dia contemplant com un veí alcohòlic narra que la seva dona el maltracta, com un avi esdentegat declara el seu amor per una senyora present al plató, o una
joveneta sense estudis primaris descriu els detalls de la seva relació amb el fill d'un torero. I em refereixo tan sols a una part de l'oferta "
trash", després tenim tots els "
Big Brothers" i les seves seqüeles, en què una col·lecció d'individus insubstancials converteixen la seva vulgaritat pretensiosa en una mena d'espectacle per a ments ocioses. Existeix igualment una important oferta de programes de gran qualitat, però la multiplicitat de canals segmenta el públic de tal manera que molta gent pot destinar la major del seu consum televisiu a les parades de subproductes socials. La pregunta que sorgeix és en quina mesura els personatges que poblen les clavegueres catòdiques no acaben esdevenint models exemplars per a una part de l'audiència, i fins a quin punt això no és un factor degradant del cos social, que es
retroalimenta amb les seves pròpies
dejeccions.
No sóc dels que creuen que els temps passats eren millors, però últimament tinc la sensació que en molts aspectes, en lloc d'avançar, retrocedim. Potser és tan sols una sensació, que no puc demostrar amb dades empíriques, potser més que d'un retrocés es tracta d'una forma de progrés amb malformacions, però hi ha elements que em resulten preocupants. Em preocupen a Catalunya, perquè s'afegeixen a les nostres febleses nacionals, i em preocupen a Occident - penso que en altres latituds tenen un altre tipus de problemes-. La idea de fons és la degradació de la cultura de masses, que per a mi va molt lligada al fenomen dels "reality shows" televisius i al seguiment obsessiu de les celebritats sense mèrits. L'impacte que ha tingut el càncer, segons sembla ja en fase terminal, d'aquesta ex-concursant anglesa del "Big Brother", és una manifestació més de com l'espai públic ha estat ocupat per personatges de tercera categoria. El canvi decisiu es produeix quan els protagonistes deixen de ser personatges excepcionals, que destaquen per la seva habilitat en un àmbit determinat, sigui la música, el teatre, la dansa, l'esport, la literatura, l'art, la política o els negocis, i són els membres més desvergonyits i vulgars de la massa els que es fan amb la fama. La meva experiència personal és d'aprendre moltes coses a través de la TV, ja fos mitjançant els noticiaris, els documentals, les pel·lícules, les sèries, les entrevistes a personalitats i fins i tot determinats concursos. Avui és possible passar-se el dia contemplant com un veí alcohòlic narra que la seva dona el maltracta, com un avi esdentegat declara el seu amor per una senyora present al plató, o una joveneta sense estudis primaris descriu els detalls de la seva relació amb el fill d'un torero. I em refereixo tan sols a una part de l'oferta "trash", després tenim tots els "Big Brothers" i les seves seqüeles, en què una col·lecció d'individus insubstancials converteixen la seva vulgaritat pretensiosa en una mena d'espectacle per a ments ocioses. Existeix igualment una important oferta de programes de gran qualitat, però la multiplicitat de canals segmenta el públic de tal manera que molta gent pot destinar la major del seu consum televisiu a les parades de subproductes socials. La pregunta que sorgeix és en quina mesura els personatges que poblen les clavegueres catòdiques no acaben esdevenint models exemplars per a una part de l'audiència, i fins a quin punt això no és un factor degradant del cos social, que es retroalimenta amb les seves pròpies dejeccions.
Comentaris