El dia 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a
l'Iraq, sense que es produís cap incident especialment remarcable. La participació va ser elevada i els resultats assenyalen una victòria limitada del partit del primer ministre
Nuri al-Maliqui, i un retrocés dels partits
arabistes -propers a la ideologia del
Baas de
Saddam-i dels partits
islamistes radicals. Podem parlar d'un pas molt significatiu en la consolidació d'un nou règim aproximadament democràtic, tota una novetat en la seva àrea territorial. Fins avui els mitjans de comunicació del nostre país ens han bombardejat amb males notícies relatives a la situació a
l'Iraq post-invasió, i si bé és cert que hi ha hagut moments molts durs en què la situació semblava fora de control, a partir del "
surge" de tropes i de la nova estratègia
contrainsurgent impulsada pel general
Petraeus, el país va iniciar el camí de l'estabilització, un camí en què les darreres eleccions constitueixen una fita molt remarcable, tant per la forma com s'han celebrat com pels resultats obtinguts per les diferents forces polítiques. En aquest procés ha estat clau la persuasió de les poblacions sunnites perquè plantessin cara als assassins
d'Al-Qaida, en un fenomen que s'ha anomenat el despertar
d'Al-Anbar. Els nord-americans, amb diners, col·laboració i proximitat, s'han guanyat nous aliats entre la ciutadania iraquiana i han promogut la creació de milícies enfrontades a les forces insurgents. Avui es pot pensar en una retirada ordenada de les forces armades dels EUA, que no respon a la seva derrota sinó a la consecució, llargament ajornada, dels objectius de la invasió, deixant de banda les armes de destrucció massiva, com són l'establiment d'un règim aliat de Washington i sotmès a formalitats democràtiques. Tampoc no vull arriscar-me a fer declaracions categòriques en relació a una realitat llunyana, complexa i imprevisible com la de Mesopotàmia, però ara mateix s'imposen els escenaris més favorables, contràriament a les profecies de les ordes
anti-americanes que anunciaven un futur apocalíptic a
l'Iraq. Per una vegada que hi ha bones notícies demanaria que
Al-Jazzeera 3, perdó TV3, dediqués un espai a mostrar-nos el naixement d'una nova democràcia a l'Orient Mitjà.
El dia 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a l'Iraq, sense que es produís cap incident especialment remarcable. La participació va ser elevada i els resultats assenyalen una victòria limitada del partit del primer ministre Nuri al-Maliqui, i un retrocés dels partits arabistes -propers a la ideologia del Baas de Saddam-i dels partits islamistes radicals. Podem parlar d'un pas molt significatiu en la consolidació d'un nou règim aproximadament democràtic, tota una novetat en la seva àrea territorial. Fins avui els mitjans de comunicació del nostre país ens han bombardejat amb males notícies relatives a la situació a l'Iraq post-invasió, i si bé és cert que hi ha hagut moments molts durs en què la situació semblava fora de control, a partir del "surge" de tropes i de la nova estratègia contrainsurgent impulsada pel general Petraeus, el país va iniciar el camí de l'estabilització, un camí en què les darreres eleccions constitueixen una fita molt remarcable, tant per la forma com s'han celebrat com pels resultats obtinguts per les diferents forces polítiques. En aquest procés ha estat clau la persuasió de les poblacions sunnites perquè plantessin cara als assassins d'Al-Qaida, en un fenomen que s'ha anomenat el despertar d'Al-Anbar. Els nord-americans, amb diners, col·laboració i proximitat, s'han guanyat nous aliats entre la ciutadania iraquiana i han promogut la creació de milícies enfrontades a les forces insurgents. Avui es pot pensar en una retirada ordenada de les forces armades dels EUA, que no respon a la seva derrota sinó a la consecució, llargament ajornada, dels objectius de la invasió, deixant de banda les armes de destrucció massiva, com són l'establiment d'un règim aliat de Washington i sotmès a formalitats democràtiques. Tampoc no vull arriscar-me a fer declaracions categòriques en relació a una realitat llunyana, complexa i imprevisible com la de Mesopotàmia, però ara mateix s'imposen els escenaris més favorables, contràriament a les profecies de les ordes anti-americanes que anunciaven un futur apocalíptic a l'Iraq. Per una vegada que hi ha bones notícies demanaria que Al-Jazzeera 3, perdó TV3, dediqués un espai a mostrar-nos el naixement d'una nova democràcia a l'Orient Mitjà.
Comentaris