He començat el compte cap al moment en què l'esquerra europea, o més concretament, els autodenominats "moviments socials", muntarà la primera manifestació de condemna contra la política exterior de Barack Obama. Tard o d'hora passarà, perquè una acció exterior basada en l'"smart power",és a dir, el pal i la pastanaga, tal com avui exposa a "La Vanguardia" Suzanne Nossel, implica el recurs a la força com a mitjà per obtenir objectius polítics, i per tant és de preveure que hi haurà decisions difícils de pair per al pacifisme europeu. Pel sol fet de ser negre i d'haver substituït en Bush, a més de totes les seves facultats polítiques i oratòries, Obama acumula un gran capital de simpatia i suport, que se li pot girar en contra en la mesura que vagi sumant decepcions pel seu flanc esquerra, a qui ja ha obsequiat amb un equip de defensa i exterior amb què el mateix McCain se sentiria còmode. La retirada progressiva de l'Iraq, que per cert, contra tot pronòstic, ha celebrat unes eleccions municipals sense grans problemes, no és l'inici del retorn a casa de les Forces Armades dels EUA, sinó el pas previ a un desplegament molt superior de tropes a l'Afganistan, un territori maleït per tots els seus invasors, on el conflicte bèl·lic, i la implicació nord-americana, durarà més que Vietnam, en paraules de Richard Holbrooke, el diplomàtic, pare dels acords de pau de Dayton per als Balcans, i autor del molt recomanable "To End a War", que ha estat nomenat representant especial de l'administració Obama a l'Afganistan i a Paquistan. Ja fa temps que Obama, convençut pels seus assessors, proclama la necessitat de concentrar esforços a l'Afganistan, on els talibans han anat guanyant posicions de la invasió de 2001, quan van perdre el poder. I no ens enganyem, més implicació militar dels EUA implica més víctimes civils, ja sigui per error, ja sigui per la necessitat d'assolir determinats objectius militars. Quan trigarem a veure noves imatges de pobles paixtuns bombardejats per les tropes de l'OTAN?, quan trigarem a sentir el clam dels europeus de bona voluntat que clamaran per una retirada d'aquell país ingovernable?. Fins quan Obama abusarà de la paciència dels antiamericans europeus?.
He començat el compte cap al moment en què l'esquerra europea, o més concretament, els autodenominats "moviments socials", muntarà la primera manifestació de condemna contra la política exterior de Barack Obama. Tard o d'hora passarà, perquè una acció exterior basada en l'"smart power",és a dir, el pal i la pastanaga, tal com avui exposa a "La Vanguardia" Suzanne Nossel, implica el recurs a la força com a mitjà per obtenir objectius polítics, i per tant és de preveure que hi haurà decisions difícils de pair per al pacifisme europeu. Pel sol fet de ser negre i d'haver substituït en Bush, a més de totes les seves facultats polítiques i oratòries, Obama acumula un gran capital de simpatia i suport, que se li pot girar en contra en la mesura que vagi sumant decepcions pel seu flanc esquerra, a qui ja ha obsequiat amb un equip de defensa i exterior amb què el mateix McCain se sentiria còmode. La retirada progressiva de l'Iraq, que per cert, contra tot pronòstic, ha celebrat unes eleccions municipals sense grans problemes, no és l'inici del retorn a casa de les Forces Armades dels EUA, sinó el pas previ a un desplegament molt superior de tropes a l'Afganistan, un territori maleït per tots els seus invasors, on el conflicte bèl·lic, i la implicació nord-americana, durarà més que Vietnam, en paraules de Richard Holbrooke, el diplomàtic, pare dels acords de pau de Dayton per als Balcans, i autor del molt recomanable "To End a War", que ha estat nomenat representant especial de l'administració Obama a l'Afganistan i a Paquistan. Ja fa temps que Obama, convençut pels seus assessors, proclama la necessitat de concentrar esforços a l'Afganistan, on els talibans han anat guanyant posicions de la invasió de 2001, quan van perdre el poder. I no ens enganyem, més implicació militar dels EUA implica més víctimes civils, ja sigui per error, ja sigui per la necessitat d'assolir determinats objectius militars. Quan trigarem a veure noves imatges de pobles paixtuns bombardejats per les tropes de l'OTAN?, quan trigarem a sentir el clam dels europeus de bona voluntat que clamaran per una retirada d'aquell país ingovernable?. Fins quan Obama abusarà de la paciència dels antiamericans europeus?.
Comentaris