Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
S'aplega una colla de gent per protestar contra un míting del PP i aquí tothom es veu obligat a condemnar-ho. Cal filar més prim, tot el que siguin intents d'agressió i llançament d'objectes és condemnable, però cridar, xiular i manifestar-se contra un partit polític forma part de la llibertat d'expressió. Difícilment m'hi veuran mai en una acció d'aquesta mena, però els qui ho critiquen n'estan fent un gra massa. A mi el que m'ha impactat més és la reacció d'aquest paio amb pinta de macarra que resulta que és el secretari d'organització del PP a Catalunya, en Garcia Albiol, ex jugador de la Penya, regidor a Badalona i diputat provincial. Recordo que va ser un dels màxims difusors del vídeo de la Rahola i la grua municipal de Badalona. Ara és ell el protagonista d'un vídeo en què li etziba un mastegot a un manifestant, que per més que tingués una actitud agressiva, no estava en disposició d'agredir-lo. Tinc present com el viceprimer ministre birtànic John Prescott li va fúmer un cop de puny, en plena campanya electoral, a un individu que li havia enclastat un pastís a la cara com a forma de protesta. També va tenir un cert ressò el màstec que el líder centrista francès François Bayou va engaltar a un nano que li havia intentat prendre la cartera, novament en campanya electoral. En tots dos casos la reacció dels polítics em va semblar gairebé exemplar, perquè responia a una agressió prèvia, en el cas del badaloní em sembla una pèrdua del control en un moment de tensió que posa al descobert un caràcter violent i temperamental, molt a to amb la línia política del seu partit però poc adient per a un càrrec públic. Podeu veure'n les imatges clicant sobre el títol del post.
Comentaris