Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
S'aplega una colla de gent per protestar contra un míting del PP i aquí tothom es veu obligat a condemnar-ho. Cal filar més prim, tot el que siguin intents d'agressió i llançament d'objectes és condemnable, però cridar, xiular i manifestar-se contra un partit polític forma part de la llibertat d'expressió. Difícilment m'hi veuran mai en una acció d'aquesta mena, però els qui ho critiquen n'estan fent un gra massa. A mi el que m'ha impactat més és la reacció d'aquest paio amb pinta de macarra que resulta que és el secretari d'organització del PP a Catalunya, en Garcia Albiol, ex jugador de la Penya, regidor a Badalona i diputat provincial. Recordo que va ser un dels màxims difusors del vídeo de la Rahola i la grua municipal de Badalona. Ara és ell el protagonista d'un vídeo en què li etziba un mastegot a un manifestant, que per més que tingués una actitud agressiva, no estava en disposició d'agredir-lo. Tinc present com el viceprimer ministre birtànic John Prescott li va fúmer un cop de puny, en plena campanya electoral, a un individu que li havia enclastat un pastís a la cara com a forma de protesta. També va tenir un cert ressò el màstec que el líder centrista francès François Bayou va engaltar a un nano que li havia intentat prendre la cartera, novament en campanya electoral. En tots dos casos la reacció dels polítics em va semblar gairebé exemplar, perquè responia a una agressió prèvia, en el cas del badaloní em sembla una pèrdua del control en un moment de tensió que posa al descobert un caràcter violent i temperamental, molt a to amb la línia política del seu partit però poc adient per a un càrrec públic. Podeu veure'n les imatges clicant sobre el títol del post.
Comentaris