Budapest

Budapest és d'una monumentalitat un punt exagerada. Podria dir que "me l'imaginava més petita". Sospito que els hongaresos pequen de grandiloqüents, però ben mirat tenen tot el dret del món a guarnir la seva capital com vulguin. En realitat no es tracta dels hongaresos d'avui sinó dels que formaven part de l'elit de l'Imperi dels Habsburg, que van aconseguir que esdevingués una monarquia dual, un imperi "austro-hongarès". Hi he estat massa poc temps per fer-me'n una idea precisa, però la seva condició única, com a nació magiar envoltada per pobles eslaus i germànics, els converteix en una singularitat un punt hermètica a causa de l'excepcionalitat de la seva llengua, desvinculada de totes les altres del seu entorn. Aquests dies les façanes de Budapest, no els balcons, estaven plenes de banderes hongareses, i no vaig entendre si hi són sempre o les exhibien perquè el 20 d'agost va ser el dia de Sant Esteve, el  primer rei cristià del país que, com era habitual en aquells anys poc propicis a la laïcitat, va obligar tots els seus súbdits a compartir les seves creences. Sigui com sigui és obvi que els magiars són un poble amb un fort sentit patriòtic, ben evident al Palau Reial, on se celebrava una fira de folklore hongarès amb una munió d'estands d'artesania i de gastronomia del país, així com exhibicions de música i balls tradicionals. Entre els milers de visitants vaig sentir una joveneta catalana que comentava a les seves amigues que als hongaresos els agrada vestir la seva roba tradicional, cosa que ella mai no podria fer perquè es moriria de vergonya. Així ho va dir,  i vaig pensar que realment retratava la relació de molts catalans amb la seva cultura tradicional, ben diferent de la que hi tenen els hongaresos.