Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Ja he tornat de Suïssa, aquell petit gran país del que m'he endut una impressió molt positiva. Per una banda, per extensió i població, s'assembla molt al nostre, i podríem afegir que tal com Catalunya, i malgrat el tòpic alpí, disposa d'una gran diversitat de paisatges. La gran diferència rau en el fet que si bé exisiteix un fort sentiment nacional suís, les tres grans identitats que en formen part, alemanya, francesa i italiana, hi conviuen harmònicament, però cadascú a casa seva. No existeix una identitat cultural suïssa, on el patriotisme suís és més evident, amb profusió de banderes, és als cantons germànics, justament els que tenen una identitat més singular i diferenciada, també respecte Alemanya i Àustria, atès que els dialectes germànics que s'hi parlen difereixen en gran mesura de l'alemany estàndard, que d'altra banda és la llengua amb què escriuen i que s'utilitza en els àmbits més formals. D'altra banda, tant Ginebra com Lausana són dues ciutats típicament franceses, i el Ticino, el cantó italo-parlant, no presenta diferències fàcilment apreciables respecte la veïna Llombardia. Segur que un coneixement més profund de la realitat de cada cantó permetria descobrir-ne les especificitats més importants, però quan es visita cadascun dels diferents àmbits lingüísitics tens la sensació de trobar-te en països diferents, i això sense entrar en les diferències existents en cadascun dels cantons. A Europa tan sols se m'ocorre un altre cas de coexistència "paritària" de diferents identitats en un mateix estat, Bèlgica, una realitat que just ara es troba en una profunda crisi, quan els flamencs demanen encara més descentralització i la possibilitat de divisió és més present que mai.
Comentaris