Cauen els antics murs.

S'ha fet llarg esperar durant set anys, però ja hem guanyat de forma indiscutible i l'Artur Mas serà president. No cal que afegeixi una nova anàlisi reiterativa dels resultats, perquè la premsa en va plena, però sí que vull destacar el fenomen que m'ha semblat més destacable d'aquestes eleccions, la victòria de CiU en barris de tot l'àmbit metropolità considerats fins ara feus inexpugnables del PSC-PSOE. L'enfonsament de la nau socialista ha posat més de relleu els resultats convergents, però l'important és que CiU ha sumat els suports de milers de ciutadans que no responen a cap dels perfils sociològics dels catalanistes. Segurament no estem davant del triomf ideològic del nacionalisme català en els barris de l'antiga immigració espanyola, però si més no el catalanisme polític hi ha estat percebut com la millor opció per governar el país. Caldria agafar el grau de penetració que va assolir  CiU en aquests sectors durant l'època de les majories absolutes del president Pujol i comparar-lo amb el suport aconseguit aquest darrer diumenge, per veure fins a quin punt estem davant d'una gran novetat, però a primer cop d'ull jo gosaria dir que l'Artur Mas ha obtingut més vots de la gran perifèria metropolitana que no pas el president Pujol.  Durant els anys vuitanta i els primers noranta del segle passat, quan CiU va obtenir els seus millors resultats, el centredreta espanyol i els partits independentistes eren molt més febles que en el present , i Convergència pouava vots en espais posteriorment ocupats per aquelles forces. En conseqüència, el salt en nombre de vots i percentatge que s'ha produït entre 2006 i 2010 s'explica  en bona part per l'adhesió de segments socials que mai abans no havien apostat pel nacionalisme català, i havien oscil·lat principalment entre el socialisme i l'abstenció. Potser serà tan sols un fet puntual, però no es pot descartar que, si el nou govern català aconsegueix redreçar l'economia i  dirigir el país amb encert, aquests mateixos electors tornin a atorgar la seva confiança a l'equip d'Artur Mas. És un gran èxit de CiU, però sobretot del catalanisme, haver superat les barreres polítiques basades en l'origen i la llengua de les persones i haver esdevingut una opció elegible per a gent de tots els estrats de la societat catalana.  S'havia aconseguit abans, però mai amb tant magnitud, i podem demanar-nos si això no obeeix a un canvi  en les actituds polítiques de la ciutadania, a la plena normalització de CiU i del que representa en entorns que prèviament hi eren hostils o indiferents.