"Network liberals" versus "cluster liberals".
David Brooks,columnista conservador (potser l'únic) del New York Times, en el seu article del passat dijous, "Obama’s Very Good Week", explica la diferència entre el que anomena "cluster liberals" i els "network liberals". Cal precisar que es tracta de liberals en el sentit nord-americà, és a dir, el que aquí anomenaríem progressistes o fins i tot gent d'esquerres, i la mateixa terminologia es pot aplicar als conservadors, que serien "cluster" o "network" segons el cas. Seguint en Brooks els liberals o conservadors "cluster" "view politics as a battle between implacable opponents. As a result, they believe victory is achieved through maximum unity. Psychologically, they tend to value loyalty and solidarity. They tend to angle toward situations in which philosophical lines are clearly drawn and partisan might can be bluntly applied", en canvi els liberals o conservadors "network" " share the same goals( liberals o conservadors, respectivament) and emerge from the same movement(liberal o conservador). But they tend to believe — the nation being as diverse as it is and the Constitution saying what it does — that politics is a complex jockeying of ideas and interests. They believe progress is achieved by leaders savvy enough to build coalitions. Psychologically, network liberals are comfortable with weak ties; they are comfortable building relationships with people they disagree with."". A parer de l'articulista, Obama va guanyar les eleccions com a "network liberal" però va començar a exercir la presidència com a "cluster", fins ara que amb el canvi de majoria a la Cambra de Representants ha tornat al model "network ". La classificació obeeix a les especificitats de la política nord-americana, en especial a les servituds del sistema de "checks and balances", que obliga l'executiu a pactar amb un legislatiu que sovint no té sota control, tot i així és una classificació que si més no resulta inspiradora per analitzar la política catalana. L'adaptació és d'estar per casa, però podríem dir que en les últimes eleccions s'han enfrontat els "cluster tripartidists" contra els "network convergents". CiU ha ofert un projecte obert a la societat catalana per sortir de la crisi i aixecar el país, en canvi les forces tripartites han basat la seva campanya en mobilitzar les seves respectives parròquies més fidels, sense plantejaments generosos de país. En aquest sentit han estat coherents amb la seva forma de governar des del Pacte del Tinell. Cada partit ha tingut les seves àrees de responsabilitat des d'on han fet i desfet , sense compartir un projecte comú de govern identificable. Portes endins han estat "cluster ecocommunists", "cluster republicans" i "cluster socialists", i portes enfora han estat "cluster tripartidists", llevat de casos excepcionals com la llei d'educació, pactada amb CiU sense l'acord d'ICV-EUiA. En aquell cas podríem dir que el conseller Maragall va actuar com a "network socialist", prioritzant l'interès del país i el màxim d'acord per damunt del tancament de files. El caràcter "cluster" de la fórmula tripartita és evident des del moment que es basa en un pacte de perdedors, units per l'apriorisme de ser d'esquerres, amb l'objectiu d'evitar que la força majoritària governi el país. I la fórmula no es va limitar a la Generalitat, ha estat flagrant com, a les diputacions de Lleida i Girona, es van elegir presidents sengles representants de la tercera força en detriment de la majoritària CiU. El problema, sobretot per a ERC i el PSC, és que per a molts dels seus votants el pacte d'esquerres no ha estat mai la fórmula preferida, en realitat, malgrat tota la retòrica sobre l'esquerra, el progressisme i la mare que el va parir, molts dels antics votants d'ERC i del PSC se sentien més propers de CiU que no pas de l'altre soci tripartit,, per la qual cosa aquest capteniment "cluster" resultava encara més incomprensible, i és un factor que també ajuda a explicar els darrers resultats electorals. Ara és el torn de CiU, que segurament tindrà com un dels seus reptes mantenir aquest esperit "network" per sumar el màxim de voluntats possibles a l'entorn del seu projecte, partint d'uns ideals sòlids i d'un programa de govern ben travat, però alhora amb capacitat de diàleg i entesa amb les altres forces polítiques i amb el conjunt de la societat catalana.
Comentaris