Els temps estan canviant.

La del 27 de desembre va ser una nova jornada històrica per a Catalunya, amb una presa de possessió del nou  president de la Generalitat que ha tingut el to institucional propi d'una nació europea mil·lenària. La notícia que ha escalfat més l'ambient ha estat l'acceptació del càrrec de conseller de Cultura per part d'en Ferran Mascarell, un fet que no admet interpretacions simplistes, i que podria tenir conseqüències molt importants. D'una banda l'exconseller socialista és una personalitat molt reconeguda i respectada en el món cultural, i segurament establirà ponts i relacions positives amb sectors d'aquest món que altrament estarien molt distanciats d'un govern de CiU. Per altra banda el fitxatge d'en Mascarell permet visualitzar de forma nítida  que l'aposta per la Casa Gran del Catalanisme va de debò, i hi té cabuda confortable el centreesquerra catalanista que fins ara havia optat pel PSC. No es tracta tant de captar antics quadres socialistes per a la causa convergent  com de consolidar el pas que en aquestes darreres eleccions ja han fet molts antics votants socialistes , més o menys identificats amb les idees pròpies d'una socialdemocràcia catalanista. De fet aquesta ha estat sempre la vocació de Convergència, el pal de paller pujolià, que a les primeres eleccions democràtiques ja va fer coalició amb el PSC d'en Pallach, alguns membres del qual van acabar ingressant a CDC, com ara l'antic conseller de Cultura Joaquim Ferrer. Avui, en una època de descomposició de l'espai socialista, aquí i a bona part d'Europa, es donen unes condicions òptimes perquè Convergència esdevingui el principal referent electoral i fins i tot organitzatiu dels sectors més centrats del que podríem anomenar "esquerra neonoucentista". Pot ser que aquesta via no fructifiqui, que el pas d'en Mascarell no vagi més enllà d'un gest individual i que CiU no consolidi els seus guanys en aquests territoris limítrofs del seu espai natural, però la possibilitat d'anar més enllà existeix, perquè el codi genètic convergent està programat per sumar aquests sectors del país en un bloc de centre ampli cohesionat pel catalanisme,  des del centresquerra fins al centredreta,  l'àmbit ideològic al qual personalment em sento més proper.