Paraules per al míting del 14 de març. Territori i sostenibilitat.

 

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, Hi ha un temps de plantar i un temps de collir, un temps d’enrunar i un temps de construir.  A l’hora de formular un programa electoral hem de procurar  entendre en quin temps ens trobem, i sobretot, a quina realitat haurem de fer front en el futur immediat.

Aquest darrers quatre anys la situació econòmica ha fet un tomb radical, que ha tingut un impacte directe sobre les expectatives urbanístiques. Moltes solucions i propostes que eren bones l’any 2007 avui són impensables. Ho dic perquè veient l’enfoc de campanya dels nostres principals competidors electorals, sembla que s’hagin quedat aturats en el temps, com en aquella pel·lícula de la marmota, i si bé ja porten quatre anys a l’alcaldia, segueixen parlant de “canvi de plans”.

Segueixen parlant de centenars de pisos amunt, i centenars de pisos avall, com si aquesta fos la gran qüestió que s’hagués de decidir en aquestes eleccions, i no és el cas. Tal com està el mercat immobiliari no hi ha lloc per a grans operacions, ni per a convenis urbanístics que financiïn l’ajuntament,  ni per a res que s’hi assembli. Hem d’establir una ordenació urbana que permeti superar les assignatures pendents del poble, tant en matèria d’equipaments com per crear uns mínims d’habitatge social, però sent molt conscients qu avui el desenvolupament urbanístic no pot ser el motor econòmic de la Palma.

Si no canvien molt les coses, anem cap a un escenari en què l’ajuntament rebrà menys diners, tant de l’estat com de la Generalitat i , probablement, no podrà incrementar la seva recaptació. S’ha acabat la rifeta del “plan Zapatero”, que ha permès que els ajuntaments gastessin amb alegria durant aquests últims anys, un pla que ha contribuït a engrossir l’enorme bossa del dèficit estatal. No podem pensar en grans obres, però sí en tenir cura del que tenim i en introduir millores modestes, però efectives.  La crisi pot ser una oportunitat per posar la màxima atenció en els detalls que ens permeten millorar la nostra qualitat de vida.

L’accessibilitat, la comoditat amb què s’ha de poder passejar per tot el poble, encara presenta deficiències, per exemple a l’avinguda de Catalunya, on hem d’eliminar tots els aparcaments sobre les voreres i reurbanitzar-ne el tram central, que fa molts anys que no es renova. Per eliminar aparcaments sobre la vorera n’hem de crear en altres indrets cèntrics, amb mesures creatives, que ens permetin guanyar nous espais per als estacionaments, on els cotxes no facin nosa als vianants.

Una altra assignatura pendent és la recepció de Can Vidal.  Sabem que els veïns tenen un projecte d’obres força raonable, i estan disposats a assumir-ne el cost que els correspon, però fins ara l’ajuntament no els ha donat cap resposta. En el proper mandat la recepció de Can Vidal ha de ser un fet.

En aquesta època d’austeritat i d’introspecció, adquireix un gran protagonisme el manteniment i la dignificació del nostre patrimoni, per això volem portar a terme un pla de conservació de masies, posant-nos d’acord amb els seus propietaris, per assegurar-ne el manteniment dels seus valors distintius, i perquè llueixin amb la seva màxima esplendor. 

També en aquesta línia, proposem la reurbanització del carrer Santa Maria, que juntament amb el carrer Sant Isidre, forma el que en podríem dir el centre històric de la Palma. Santa Maria ha d’esdevenir un carrer de prioritat per a vianants i una zona de passeig per a tot el poble,  com ja ho és en moments puntuals com ara la Fira i durant la Festa Major d’agost.

La cura del territori no s’ha de limitar a l’àmbit urbà, si una cosa caracteritza la Palma és el seu entorn forestal, els boscos que l’envolten. Ho tenim aquí mateix però encara no en gaudim plenament, per això és necessari crear un itinerari de camins forestals, correctament senyalitzat i mantingut,  que es connecti amb el passeig fluvial de la riera de Rafamans.  Bosc, camins i passeig fluvial han de funcionar com un gran parc per un esbarjo basat en el respecte i en el contacte amb la natura.

Diuen que l’arbre més enfila com més endins pot arrelar, per això, per projectar-nos amb més força cap al futur, mirem enrera i veiem que la Palma ha estat un poble de pagesia, a diferència d’altres municipis del nostre entorn on la indústria o el comerç han tingut un pes més gran. El conreu de la terra és l’eix nostra tradició, que podem reinventar com una activitat útil per a la gent d’avui. Volem garantir el manteniment dels horts i evitar-ne l’abandonament, i volem fer realitat un projecte que fa quatre anys estava molt avançat, fins que amb el famós canvi de plans va quedar en no-res: l’escola de natura i pagesia, pensada sobretot per als nens i nenes de la Palma, però que també pot ser un factor de promoció externa del nostre poble. Una escola de natura i pagesia a través de la qual, per exemple, podem portar a la pràctica un altre projecte de recuperació de la nostra tradició: la vinya i el vi, aprofitant que ens trobem dins dels límits de la D.O. Penedès.

Pouem idees en el nostre passat i abracem els reptes del futur, començant pel repte de la sostenibilitat, la necessitat de fer més amb menys, de mantenir i incrementar la nostra qualitat de vida esmerçant-hi una menor quantitat de recursos naturals i contaminant menys. Per això ens comprometem a assolir la màxima eficiència energètica possible en les instal·lacions municipals, amb sistemes d’enllumenat i de calefacció que permetin una reducció dels consums, pel bé col·lectiu que suposa disminuir el consum d’energia i pel favor que fem a les finances municipals reduint la factura dels subministraments.  Alhora l’ajuntament s’ha d’implicar en la promoció de pràctiques més sostenibles entre la població i impulsar canvis que poden ser claus en la lluita contra la contaminació i contra el canvi climàtic, com ara la introducció dels vehicles elèctrics, que durant els propers anys aniran guanyant presència entre nosaltres. 

Per tancar aquest apartat dedicat al territori, no puc deixar de fer esment a la variant de la carretera, un tema sobre el qual l’actual equip de govern ha pres una decisió crítica, perquè ha inclòs en el Pla general, el POUM, una proposta de traçat que,  des de Can Benet, passa pels horts de Cal Sereno,  segueix un tram cap amunt i seguidament torna a acostar-se al nucli urbà, passant pel camí del Roure i desembocant al Camp vell. El camí de l’infern està empedrat de bones intencions,  i l’equip de govern actual, amb la intenció d’aprovar el seu POUM, fos com fos, ha acceptat com a preu a pagar la inclusió d’una proposta de variant que és un atemptat contra el nostre territori. Si governem retirarem aquest traçat del POUM, encara que això suposi endarrerir-ne l’aprovació definitiva, perquè no podem acceptar la inclusió d’una proposta de variant que es carrega tot un model de poble. ¿Quin sentit té que la primera ordenació urbanística general de la Palma independent, deixi la porta oberta a una variant que ens trinxa el territori? què hi guanyem?

Una de les claus de volta del pla urbanístic de la Palma Sempre i del PSC és la possibilitat de traslladar el camp de futbol a Can Benet, doncs bé,  amb la reserva de variant que hi han posat, aquest trasllat és pràcticament impossible, i per tant la capacitat del POUM per generar noves zones d’equipaments queda limitada de forma radical. Tal com està redactat ara mateix,  aquest és un pla urbanístic que s’autoanul·la, la qual cosa, després de tants anys de redacció, de debats, de participació, d’estudis i de treballs tècnics és un resultat patètic.  Ja toca que la Palma es doti d’un nou POUM, però no ens podem conformar amb qualsevol cosa, si ens em d’esperar ens esperarem, però un pla urbanístic o es fa ben fet o no es fa.

I acabo. Teniu el nostre programa electoral a les mans i podeu llegir-hi les nostres propostes per a una època d’austeritat però que estem convençuts que pot ser molt enriquidora per a la Palma, si combinem hàbilment tradició i modernitat, conreu de la vinya i cotxes elèctrics, noves voreres i camins forestals, construint dia a dia una Palma millor.