Interessos corporatius o interès general?

S'entén que els treballadors de la sanitat pública protestin contra el que poden interpretar com una amenaça cap al seu estatus laboral present, però no és acceptable que per defensar la seva causa propaguin un alarmisme que no es recolza en realitats. Certament la sanitat catalana haurà de retallar despeses, però això no vol dir que les prestacions bàsiques se n'hagin de veure afectades. En aquest sentit el conseller ha estat prou clar. Hi ha marge per a l'estalvi sense que els pacients hagin de patir inconvenients excessius. Però per part dels sindicats i d'altres col·lectius professionals s'ha preferit endegar un atac preventiu abans de conèixer l'autèntica dimensió dels ajustos econòmics, aplicant,  en alguns casos, molt males arts. Així l'altre dia coneixíem que la negligència d'un metge, que es va oblidar d'apuntar un malalt a la llista de les persones que s'havien d'operar, es va intentar amagar atribuint la impossibilitat d'efectuar l'operació a les "retallades", una paraula que ara serveix per explicar totes les disfuncions dels centres hospitalaris. I per esmentar un cas que conec de primera mà,  a l'Hospital de Bellvitge uns individus amb bata blanca, no sé si metges o infermers, van intentar obtenir la signatura dels meus pares en contra de les "retallades", al·legant una pila de mentides que no tenien res a veure amb les mesures d'austeritat que s'estan proposant, i alertant sobretot, de l'amenaça d'una suposada privatització que es veu que ha de ser apocalíptica. Per part d'alguns treballadors sanitaris, estic convençut que molt pocs, s'està actuant de forma deshonesta per portar l'aigua al seu molí, no tan sols corporatiu sinó també polític, intentant fer creure a la gent, amb l'autoritat addicional que confereix una bata blanca,  que el govern català és a punt de desmantellar la sanitat pública. En un context econòmic com l'actual, l'estat del benestar s'ha d'aprimar per poder mantenir la seva estructura bàsica i el seu múscul, i això comporta sacrificis per a tothom, però molt inferiors als sacrificis que comportaria un enfonsament del sistema "a la grega". La immensa majoria de la societat catalana és prou forta i responsable per entendre i assumir els sacrificis que avui es plantegen, sense renunciar a res d'essencial, i amb la voluntat de sortir del pou el més aviat possible. Però ara mateix hi ha massa sectors corporatius, sindicals i polítics que conflueixen en l'interès d'atiar una oposició virulenta a unes "retallades" que encara no es coneixen en la seva autèntica dimensió,  fent passar interessos sectorials, tanmateix legítims, per l'interès general, a poques setmanes d'unes eleccions municipals que poden capgirar el mapa polític català.