Ahir dia 20 es van publicar les candidatures presentades a les eleccions municipals d'enguany: una pila, no tinc els números, però em fa la impressió que n'hi ha més que altres anys, amb l'excepció de pobles com el meu, la Palma, on tan sols se'n presenten quatre i una, la del PP, és fantasma. En tot cas a la majoria de municipis els veïns tindran un ampli ventall d'ofertes electorals per triar la que més s'ajusti a les seves preferències, però tot i així no hi haurà una gran participació i es tornarà a parlar de desafecció i d'allunyament entre la política i la ciutadania. Però en realitat les eleccions municipals són les més properes, impliquen una elevat nombre de ciutadans de cada municipi, en molts casos independents sense filiació partidista, que es comprometen temporalment en un projecte polític, i afecten la governació de la realitat més quotidiana . Seguint els raonaments habituals entre els creadors d'opinió pública, i també escoltant les raons que molts ciutadans donen per explicar el seu desinterès per la política, les eleccions locals haurien de ser les que assolissin un nombre més elevat de sufragis, ja que per les seves característiques toquen més directament els interessos de ciutadà, "allò que interessa la gent", que diuen. Tanmateix ja veureu com la participació difícilment superarà la de les darreres eleccions al Parlament i serà molt inferior a la de les eleccions espanyoles de 2008 i a la de les eleccions que se celebraran l'any vinent. La realitat desmenteix els tòpics sobre la desafecció política, perquè al final, és quan s'enfronten els dos grans partits espanyols, que sovint centren els seus debats en qüestions ben esotèriques (què collons és el cas "Faisán"?), i no pas en el "bread and butter" de la ciutadania, que hi ha una afluència més gran a les urnes. Per tant el problema no és que el sistema no ofereixi vies d'expressió a totes les sensibilitats polítiques, ni tampoc que els polítics visquin en un món a banda ( al capdavall, hi ha més gent que vol decidir qui mana a Madrid que no pas gent que vol decidir qui mana a la seva ciutat), sinó la percepció que unes eleccions són més importants que unes altres i a més, atesa la simplicitat del bipartidisme espanyol, resulta que les eleccions a las "Cortes" plantegen un dilema més clar i intel·ligible que no pas la complexitat política de la vida municipal en molts pobles i ciutats catalanes. Potser més que crear grups de treball i formular grans teories sobre la desafecció i la manca de participació política caldria veure si és que no hi ha una part de la població catalana que tan sols respon als estímuls que li ofereix la cultura de masses espanyola, dins de la qual s'inclou el bipartidisme PP-PSOE, convertit sovint en un espectacle amb molta pirotècnia i poc contingut, que deixa en un segon pla la política que es fa més arran de terra.
Comentaris