Deixem treballar la justícia.

Ara els vells "progres" i la faràndula comunistoide hispànica estan preocupats per la sort judicial d'en Baltasar Garzón, perquè segons ells no és acceptable que la Falange i "Manos Limpias" es querellin contra el jutge estrella per haver volgut investigar els crims del franquisme. Sí, els mateixos progres als quals els rellisca el futur d'una norma referendada pel poble català com és l'Estatut de Catalunya, o el tancament, durant set anys!, del diari Egunkaria, o la inhabilitació de la Mesa del Parlament basc. Confesso que a mi l'enfrontament atàvic entre les dues espanyes m'avorreix sobiranament, i sóc dels que pensen que els crims del franquisme són matèria d'historiadors, no de juristes, (i això també val per a l'assassinat del President Companys.) . Em preocupa molt més l'ús que el famós jutge ha fet de les seves competències durant la seva llarga trajectòria. Em vaig  prendre la molèstia de llegir-me la interlocutòria del cas "Pretòria", i no hi vaig veure per enlloc cap justificació per a l'empresonament preventiu de dos ancians il·lustres com en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta, que van ser detinguts, emmanillats, traslladats a Madrid i tancats a la garjola talment fossin criminals perillosos, per ordre d'un magistrat que vol passar per defensor dels drets humans. Ignoro com acabarà tot aquest cas, però estic convençut que el tracte donat a aquells dos senyors, i probablement a d'altres imputats, va ser injust i desproporcionat. Aquelles detencions em van escandalitzar, i em van recordar la ràtzia d'independentistes que va impulsar el mateix Garzón en vigílies dels Jocs Olímpics del 92, una cacera que per a molts d'ells va suposar presó i tortura (com als millors anys del franquisme, ves per on).  I després, de totes aquelles persones detingudes, quantes van ser condemnades per terrorisme?. Això sí, es va evitar que fessin cap numeret distorsionador durant els Jocs, potser per això, en agraïment, en Pasqual Maragall també s'ha afegit al cor dels qui demanen clemència per en Garzón. Doncs per mi que el bombin.