Ei Mosso, no em diguis "caballero", digue'm ciutadà

Una de les poques coses que m'encén és que un Mosso d'Esquadra s'adreci a mi dient-me "caballero": "caballero, aquí no puede aparcar", "buenas noches caballero, la documentación por favor". De què ens serveixen estatuts, democràcia i llibertats, si un membre de la Policia de Catalunya, sense saber res de mi, em diu "caballero"?. Ja em toca la moral  que m'ho digui un cambrer , però quan m'ho diu un funcionari de la Generalitat, jo que sóc un home de llei i ordre,  sento l'impuls de fer-me una cresta d'okupa i plantar cara al "pasma". Quan vaig a Madrid ja em sembla bé que m'ho diguin, " buenos días caballero", em diu, "buenos días, póngame una de callos, por favor", li dic jo. És el que toca allà, és el seu costum i la seva identitat, però a casa meva no. I no és que els catalans no siguem cavallers, "vergonya, cavallers, vergonya" els va dir Jaume I als seus homes quan a la batalla de Portopí va veure que no el seguien. Però actualment,  fora del camp de batalla, els catalans no tenim per costum anomenar-nos "cavaller", i encara menys "caballero". Ja no és que el Mosso d'Esquadra em parli directament en castellà-que no hauria de fer-ho-, sinó que a més ho fa d'acord amb unes coordenades culturals forasteres. Em fa l'efecte que durant aquests anys de desplegament de la nostra policia, sota mandat del tripartit, l'exigència en matèria lingüística ha estat mínima o inexistent. Els han posat càmeres a les comissaries, la cúpula directiva d'Interior ha formulat denúncies per presumptes maltractaments, que en molts casos s'han demostrat inexistents, i en canvi no ha tingut cap cura perquè els Mossos d'Esquadra s'adrecin a la ciutadania en la llengua pròpia del país i  amb una terminologia pròpia ,no pas calcada de les policies espanyoles. 

Comentaris

Anònim ha dit…
Es que hi ha molts mossos que venen d'unes altres policies!! hi ha molts antic guàrdies civils passats a Mosso, i formen part d'aquesta policia. A les noves promocions de Mossos hi ha molt castellanoparlant català de bressol, perque aquesta també es la realitat del pais actualment i la policia no deixa de ser un reflexe d'aquesta societat a la qual pertany. Es molt probable que aquest senyor diguès caballero quan anava de verd, i simplement se li ha quedat el tic, o perque a casa seva parlen i pensen en castellà . Els Mossos deuen parlar amb moltes i moltes persones cada dia, la majoría d'elles a les carreteres estàn de pas pel nostre pais i segurament parlen castellà. Si que sería desitjable que l'inici de la conversa d'un mosso fos en català sempre, però de vegades el costum, la situació del moment , relaxar el seu protocol intern front les comunicacions amb el ciutadà, o cap a la imatge que dona cap a l'exterior, fa que aixó no sigui així; molt més greu sería que el Mosso s'adrecès al ciutadà sense cap mena d'educació. Però d'una cosa estic totalment segur, si li diu al Mosso: Perdoni com diu ?, el Mosso fent un immediat exercici d'autocorrecció linguística, s'adreçarà a vosté també immediatament en català i a més sense cap mena de problema...de fet com hem fet gairebé sempre la majoría dels ciutadans a Catalunya en ambdues direccions.
10:29 p. m.
Salvador Grifell ha dit…
Coincideixo amb tu en el fet que en les darreres promocions, no sé si degut a què les promocions de mossos han estat molt grans i/o a la manca de sensibilitat del tripartit per la llengua, però és una evidència que es fa difícil veure una parella de mossos parlant català
5:40 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació