Observo molt de relativisme amb això dels toros, molts opinadors que se'n renten les mans, que diuen que no els agraden les corrides per tot seguit afegir que els sembla innecessària la seva prohibició. Curiosament en els mitjans catalans escolto i llegeixo pocs partidaris de l'abolició de les curses de braus a Catalunya. En canvi detecto defenses molt aferrissades en nom de la llibertat?!, en nom del prohibit prohibir?!, en nom de la tradició taurina catalana?!, i en nom de l'art i de la cultura?!. Després també hi ha aquell argument de prefereixo morir com un toro que com un pollastre a l'ast. I tomba i gira. L'abolició dels toros es justifica per una sola raó, perquè és un espectacle que consisteix en la tortura i mort d'un animal, ras i curt. I en les societats avançades del S.XXI els espectacles basats en la martirització fins a la mort d'un ésser viu no haurien de tenir-hi cabuda, i de fet no en tenen en la major part d'Occident. Es diu que no patim, que els toros s'acabaran pel seu propi pes, però això és fals, sempre hi haurà algú que farà els possibles per omplir les places amb muntatges com aquest del José Tomás, que atreu molts aficionats de fora de Catalunya que hi vénen en acte de militància protaurina, i catalans que, sense entendre-hi un borrall,es deixen arrossegar per la moda del moment. Els defensors de la "Fiesta Nacional" han posat especial èmfasi en la idea que darrere de l'abolicionisme hi ha una conxorxa nacionalista catalana per eliminar una tradició espanyola de Catalunya, quan en realitat els promotors de la ILP mai no han fet ús d'arguments identitaris, i bona part dels seus portaveus estan força allunyats del nacionalisme català. Si aquesta iniciativa s'ha presentat a Catalunya i no en altres indrets on els toros també són legals és perquè aquí les entitats de defensa dels drets dels animals hi són més fortes i perquè l'afició a la tauromàquia hi és més feble. A mi els toros no m'han agradat mai, detesto la parafernàlia que acompanya la "Fiesta", l'estètica "cañí" atempta contra la meva forma d'entendre el bon gust i la bellesa, tot i que segons el lloc i el moment pot tenir la seva gràcia., i el pitjor de tot plegat és l'arquitectura d'estil neomudèjar de les places de toros, la màxima expressió del kitsch hispànic, un pastitx que violenta tota pretensió d'harmonia del paisatge urbà, un monument a l'endarreriment cultural i científic, el temple del
"que inventen ellos". La carcassa immunda de l'antiga plaça de "Les Arenes" s'hauria hagut d'enderrocar fa dècades, és tan absurda que no hi manera de trobar-li cap utilitat civilitzada. És probable que la meva visió estigui esbiaixada per una determinada concepció del catalanisme, de la mateixa manera que els gustos i opcions estètiques de la major part de la població mundual estan condicionats per les seves creences i conviccions. Però ni les meves preferències estètiques ni les meves opcions identitàries no són arguments per motivar la prohibició d'un espectacle. Com he dit abans, l'únic motiu que justifica la prohibició de les curses de braus és el maltracte ritualitzat de la bèstia. Els que introdueixen el factor identitari en el debat ho fan amb una doble intenció, per una banda guanyar-se les simpaties dels amplis sectors sentimentalment vinculats a la cultura espanyola, i per l'altra desviar l'atenció de les autèntiques raons de la proposta de prohibició, per presentar-la com un acte de persecució de la tradició espanyola a Catalunya, i tot per situar la discussió fora d'allò que objectivament passa a la plaça amb l'animal. Hi ha arguments a favor de la crueltat?, és un exercici de llibertat gaudir de l'exhibició pública de la mort a estocades d'un animal?. Jo em quedo amb l'article 52 de la Constitució Provisional de la República
Catalana, aprovada per un grup de patriotes a l'Havana l'any 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera:
"Article 52. A Catalunya queden prohibides les curses de braus, les exhibicions de boxa i tot esport que tendeixi a embrutir el poble. Les places de braus i els rings de lluites de boxa seran enderrocas en el terme de dos anys, una volta assolidad la indepedència."
Comentaris