AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Les festes de Nadal són un bon moment per recuperar antics èxits de Morrissey, com ara "Everyday is like Sunday", una cançó evocadora d'un avorriment profund i sense esperança, que ens situa en una ciutat costanera, "in the seaside town...that they forgot to bomb" , que òbviament no és Barcelona. Si d'alguna cosa no s'han oblidat al llarg de la història és de bombardejar la capital catalana. No se'n va oblidar Espartero, l'any 1842, per reprimir la sublevació dels barcelonins contra els tractats que amenaçaven la indústria catalana, no se'n va oblidar el general Prim quan un any després va esclafar la revolta coneguda amb el nom de la Jamància, i tampoc no se'n van oblidar els feixistes italians aliats de Franco que durant la Guerra Civil van castigar la ciutat una vegada i una altra. Barcelona, però, va resistir amb dignitat i coratge, i fins i tot Winston Churchill en va agafar l'exemple:  "I believe our countrymen will sho

És difícil afegir gran cosa més a tot el que s'ha dit des de dijous sobre la feliç troballa d'una pregunta de consens i la fixació d'una data per a la consulta. Sempre he estat convençut que es trobaria una solució satisfactòria abans de cap d'any, però no m'havia imaginat que la solució pogués passar per la formulació de dues preguntes. La meva primera impressió va ser de perplexitat, però pocs minuts després ja m'havia convençut que es tracta d'una proposta òptima. No negarem que la cosa té un punt de perillosa complexitat, és a dir, més d'un ciutadà partidari de la independència, davant de les opcions plantejades a la papereta de vot, podria acabar votant una cosa que no s'ajusta exactament a la seva voluntat. Algú podria pensar que responent positivament a la primera pregunta i deixant en blanc la segona ja ha fet el pas necessari. Algú altre es podria confondre i deixar en blanc la primera i respondre sí a la segona, i fins i tot, algú encara m

Avui no se'n parla gaire, però pocs llibres com "Kaputt", de Curzio Malaparte, concentren un contingut tan ric i ple de significat, tant per a l'amant de la literatura com per al que s'interessa per la història. És difícil de definir, un relat en primera persona de les experiències de l'autor, periodista i escriptor de  prestigi,   per diferents escenaris d'Europa en plena Segona Guerra Mundial, amb la particularitat que, com a feixista italià, encara que heterodox, tenia accés als mandataris i als exèrcits de les forces de l'Eix i dels seus aliats. El llibre es va publicar després de la guerra, quan Malaparte, oportunament, ja havia renegat del feixisme, i l'obra posa en  evidència  els crims d'aquesta ideologia i la crueltat de la guerra a partir de la narració dels fets, sense adjectivacions redundants. És un viatge a l'infern amb diàlegs amb el diable, narrat per una ploma poderosíssima, capaç com poques d'elaborar una autèntica pr

La personalitat de Margaret Thatcher és tan poderosa que continua aixecant passions fins i tot vint-i-tres anys després que els seus companys de partit la fessin plegar del govern. Les reaccions que va despertar la seva mort no les va provocar el traspàs de cap dels primers ministres britànics que l'havien precedida, deixant de banda el cas del mític Winston Churchill. Hi ha un relat establert segons el qual el tàndem Reagan-Thatcher va marcar l'inici d'un nou període històric marcat per l'aplicació d'un programa neoliberal, que tindria com a elements més destacats la liberalització dels mercats,  la privatització de les empreses i dels serveis públics, una actitud més assertiva en matèria de seguretat i defensa i un retorn a valors conservadors com a reacció als canvis socials del 68. Aquest relat és acceptat tant pels partidaris com pels detractors d'aquest nou rumb, si bé amb grans diferències pel que fa a la seva valoració i a la  mateixa terminologia emp

En Timothy Treadwell  era un amant de la natura que passava els estius en terra d'óssos, al Parc Nacional de Katmai (Alaska), fins que un d'aquests animals se'l va cruspir, a ell i a la seva nòvia. El naturalista va enregistrar multitud d'hores de vídeo amb les imatges dels seus contactes amb les bèsties del bosc.  Amb aquest material, que es va recuperar després de la mort, el prestigiós director alemany Werner Herzog va edificar un documental d'impacte, "The Grizzly man". El film té una  morbositat que deixa empremta en els qui el veuen.  És una mica com aquella pel·lícula dels setanta, "Holocausto Caníbal" , un documental apòcrif sobre un equip de televisió que conviu amb una tribu de caníbals fins que aquests, fent honor a la seva tradició, els maten i els devoren. Molts van anar a veure l'" Holocausto " convençuts que era un document real, i potser n'hi ha que encara ho creuen, però era una ficció molt efectista. El cas d&