Everyday is like Sunday

Les festes de Nadal són un bon moment per recuperar antics èxits de Morrissey, com ara "Everyday is like Sunday", una cançó evocadora d'un avorriment profund i sense esperança, que ens situa en una ciutat costanera, "in the seaside town...that they forgot to bomb", que òbviament no és Barcelona. Si d'alguna cosa no s'han oblidat al llarg de la història és de bombardejar la capital catalana. No se'n va oblidar Espartero, l'any 1842, per reprimir la sublevació dels barcelonins contra els tractats que amenaçaven la indústria catalana, no se'n va oblidar el general Prim quan un any després va esclafar la revolta coneguda amb el nom de la Jamància, i tampoc no se'n van oblidar els feixistes italians aliats de Franco que durant la Guerra Civil van castigar la ciutat una vegada i una altra. Barcelona, però, va resistir amb dignitat i coratge, i fins i tot Winston Churchill en va agafar l'exemple:  "I believe our countrymen will show themselves capable of standing up to it, like the brave men of Barcelona, and will be able to stand up to it, and carry on in spite of it, at least as well as any other people in the world. ". Per als dirigents espanyols bombardejar Barcelona ha estat una pràctica assumida com a necessària, ja ho va dir el mateix president de la República Espanyola, Manuel Azaña:"una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años", i en aquesta sintonia es va manifestar el general del bàndol franquista Queipo de Llano l'any 1938: "Transformaremos Madrid en un vergel,Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar", i tot plegat ho va resumir el gran Manuel Fraga l'any 1968: "Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar". Que la idea està ben arrelada ho va demostrar un altre pare de la Constitució, el socialista Gregorio Peces Barba, en una conferència on va exposar algunes de les seves idees sobre Catalunya i en relació al procés sobiranista va dir: "No soy pesimista. Estaremos en mejores condiciones que en otras épocas. No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona (...) Creo que esta vez se resolverá sin bombardearla". Després però, els mateixos que poden parlar de bombardejar Barcelona amb aquesta alegria són els primers que alcen el crit al cel si es convoca un simposi acadèmic sota el títol "Espanya contra Catalunya".