dijous, 21 de desembre de 2006

Cremar-se a Interior

Escolto i llegeixo que la cartera d'Interior és un regal enverinat per a Joan Saura i companyia, que en Montilla ha volgut carregar-los amb una responsabilitat que erosionarà els postcomunistes. Aquesta opinió és compartida per alguns quadres d'ICV que ja van expressar els riscos que comporta assumir aquest càrrec. De fet el mateix Saura l'ha assumit amb ben poc entusiasme, amagant-se el primers dies i mantenint el seu despatx a Palau en detriment de la seu del Departament. Estic d'acord que Interior és una cartera d'alt risc: un incendi forestal que s'escampa més del compte, una onada de robatoris a les cases, un increment de la sinistralitat a les carreteres, fenòmens difícilment controlables per un conseller que li poden costar la pell política. Això s'agreuja en el cas dels postcomunistes, que simpatitzen amb els moviments anti-sistema que sovint es troben a l'altra costat de la barricada enfront de les forces de l'ordre i que tendeixen a veure el delinqüent més com un producte de la desigualtat social, una víctima, que no pas com un criminal que cal combatre. Però dit això, persones que com en Saura i el nou secretari general del Departament, en Joan Boada, viuen abocades a l'activitat política, haurien de ser conscients que han arribat al nucli dur del poder polític, del poc poder polític de què gaudeix el nostre país. La seguretat en un sentit ampli és la primera raó de ser de l'estat, de les institucions polítiques. Si una col·lectivitat humana s'organitza o se sotmet a una organització és en primer lloc perquè li garanteixi uns mínims de seguretat. En el món d'avui les amenaces més poderoses a la seguretat ens vénen de fora, en forma de crim organitzat, de terrorisme i de delinqüents ambulants. Enfront d'aquests riscos la solució és simple: efectivitat i contundència, en el moment que es creï la percepció que Catalunya és un país on la criminalitat és durament perseguida reduïrem aquestes riscos, generats per persones que es mouen amb criteris de racionalitat i que per tant prioritzaran altres destinacions. Estic convençut que si els d'ICV optessin de forma clara per una política dura i intel·ligent de lluita contra el crim la seva popularitat guanyaria enters entre la població, el problema és que això els podria perjudicar de cara al seu electorat natural. Per tant hem de témer que tindrem un conseller d'Interior de pols tremolós, amb moltes teories sobre les causes de la inseguretat però amb poca efectivitat per erradicar el crim.

Cap comentari: