dilluns, 2 d’abril de 2007

Cinema i llibertat

Pel·lícules en exhibició com "The Last King of Scotland", sobre el tirà ugandès Idi Amin Dada, i "Les vides dels altres", sobre les activitats de l'Stasi a la República Democràtica Alemanya, permeten experiemntar durant unes hores què significa viure sense llibertat, ja sigui sotmès a l'arbitrarietat d'un dictador paranoic ja sigui subjecte al control d'un estat amb voluntat totalitària. Films com aquestssón importants perquè siguem capaços d'apreciar la importància que té la possibilitat d'expressar lliurement les nostres idees i opinions, d'emprendre els nostres projectes, de viure a la nostra manera, realitzar el nostre potencial com a éssers humans sense destorbar el proisme, tot allò que podem incloure en el concepte de llibertat i que constitueix una de les més grans conquestes de la humanitat, un bé que a les societats occidentals gaudim com l'aire que respirem però que a molts indrets del planeta encara és una utopia. No sóc un liberal dogmàtic, crec que en determinades circumstàncies es poden establir límits per afavorir allò que prèviament hàgim convingut que constitueix el bé comú, començant perquè no hi pot haver llibertat sense seguretat, però sempre roman un nucli dur del concepte que és irrenunciable perquè altrament esdevindríem esclaus. Les cintes esmentades són cinema pedagògic de debò, no adoctrinador sinó formador. Un cinema que ensenya història i que al mateix temps conté lliçons per als temps d'avui, un cinema que ens permet posar-nos en la pell d'un cubà d'un habitant del Zimbawe deRobert Mugabe, i un cinema que és tot un advertiment d'allò que pot acabar passant a la Veneçuela d'Hugo Chavez. Un cinema alliberador.

Cap comentari: