Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
Ja he tornat de Suïssa, aquell petit gran país del que m'he endut una impressió molt positiva. Per una banda, per extensió i població, s'assembla molt al nostre, i podríem afegir que tal com Catalunya, i malgrat el tòpic alpí, disposa d'una gran diversitat de paisatges. La gran diferència rau en el fet que si bé exisiteix un fort sentiment nacional suís, les tres grans identitats que en formen part, alemanya, francesa i italiana, hi conviuen harmònicament, però cadascú a casa seva. No existeix una identitat cultural suïssa, on el patriotisme suís és més evident, amb profusió de banderes, és als cantons germànics, justament els que tenen una identitat més singular i diferenciada, també respecte Alemanya i Àustria, atès que els dialectes germànics que s'hi parlen difereixen en gran mesura de l'alemany estàndard, que d'altra banda és la llengua amb què escriuen i que s'utilitza en els àmbits més formals. D'altra banda, tant Ginebra com Lausana són dues ciutats típicament franceses, i el Ticino, el cantó italo-parlant, no presenta diferències fàcilment apreciables respecte la veïna Llombardia. Segur que un coneixement més profund de la realitat de cada cantó permetria descobrir-ne les especificitats més importants, però quan es visita cadascun dels diferents àmbits lingüísitics tens la sensació de trobar-te en països diferents, i això sense entrar en les diferències existents en cadascun dels cantons. A Europa tan sols se m'ocorre un altre cas de coexistència "paritària" de diferents identitats en un mateix estat, Bèlgica, una realitat que just ara es troba en una profunda crisi, quan els flamencs demanen encara més descentralització i la possibilitat de divisió és més present que mai.
Comentaris