dissabte, 11 d’agost de 2007

Què se n'ha fet de les sèries d'humor angleses?

Avui he tornat a mirar-me alguns episodis de "Fawlty Towers", la genial sitcom creada els anys 70 per John Cleese i la que era la seva dona, Connie Boothw ambdós membre de Monty Python. Ja n'era un fan quan la passaven per Tv3 i fa un parell d'anys vaig comprar-ne la col·lecció completa a l'FNAC. És una obra mestra de l'humor, una de les millors comèdies televisives que s'han realitzat mai. Sempre m'hi faig un escandalós tip de riure. Els episodis, de poc més de trenta minuts, funcionen com un mecanisme perfectament engranat en què Basil Fawlty insulta, ofèn és humiliat reiteradament, i pateix tota mena de cops i agressions en la línia del millor slapstick. A més, en la versió original anglesa es pot apreciar amb tota la seva magnitud el fet que en Manuel, el cambrer que a la versió catalana se'ns presenta com a mexicà, és de Barcelona. I això va més enllà de l'anècdota: quan el personatge exhibeix la seva ineptitud el senyor Fawlty ho intenta justificar davant els seus clients amb un "he is from Barcelona". Segons s'explica en el documental inclòs en el DVD recopilatori, el personatge del "cambrer espanyol" s'inspira en el espanyols que en aquella època treballaven als hotels i restaurants de la costa anglesa. De fet avui a Barcelona també és freqüent trobar-se amb cambrers que no entenen la llengua del país. Sent els anys 70 l'origen "espanyol" d'en Manuel facilita situacions com ara aquella en què un proveïdor li demana pel boss del negoci, i davant la reiterada incomprensió del cambrer, intenta fer-se entendre dient-li que vol parlar amb el "Generalísimo". I ja en el terreny de la més absoluta incorrecció política hi a un moment memorable en què en Basil li etziva al Manuel: " Well, of course it's a rat! You have rats in Spain, don't you - or did Franco have them all shot? ".



Totes les nacionalitats poden ser objecte dels sarcasmes d'en Basil i en el famós episodi en què uns alemanys s'hospeden al seu hotel, després de repetir una vegada i una altra "don't mention the war", ell tot sol -afectat per una commoció cerebral- provoca la indignació dels seus clients amb els seus constants jocs de paraules referents a la guerra i al règim nazi, que culmina amb l'intercanvi de paraules següent:
"German: Will you stop talking about the war!

Basil: Me? You started it!


German: We did not start it.


Basil: Yes you did, you invaded Poland... ".
Finalment el senyor Fawlty abandona el menjador on es troben els alemanys fent el mític "silly walk" que en aquest cas rememora clarament el pas de l'oca de la Wehrmacht.
Per a mi "Fawlty Towers" és la millor, però la televisió britànica ens ha ofert moltes altres produccions d'humor sensacionals:"Monty Python Flying Circus" , "Un hombre en casa", "El nido de Robin", "Els Roper", "Sí, ministre", "N'hi ha que neixen estrellats", "Em cridava el senyor?", "Els joves", "L'escurço negre", "Mr Bean", "El nan roig", "Brittas' Empire", i moltes altres. Fins i tot podria esmentar "Benny Hill", que no està tant en la meva línia però sens dubte fa gràcia. En contrast les sèries d'humor americanes eren més edulcorades, infantils i d'un sentimentalisme moralitzador. "El show de Bill Cosby" i "Cosas de casa", amb el famós Urquell, s'haurien pogut encabir dins "Signes del temps".
Una de les característiques que va marcar la diferència qualitativa de la Televisió de Catalunya va ser posar al nostre abast bona part d'aquestes mostres del geni anglès. Ara però, les coses han canviat. No sóc conscient que en cap de les televisions que rebem per via analògica es passi cap producció d'humor britànic recent, i per contra hi ha cadenes que tenen com a eix de la seva programació els grans serials nord-americans que combinen drama i comèdia. Darrerament segueixo amb una certa assiduïtat la sitcom "Dos hombres i medio", que malgrat ser nord-americana i tenir un nen entre els protagonistes, fa gràcia, té força mala llet i no cau el recurs sentimentalista. Fa l'efecte que la Gran Bretanya hagi perdut pistonada en la creació humorística i en general en la producció de sèries televisives. És significatiu que l'intèrpret del doctor House, Hugh Laurie, sigui un anglès que ara treballa als Estats Units.










Cap comentari: