Què s'amaga darrera el vel

Ja fa uns dies vam tenir la polèmica sobre la nena de Girona, de vuit anys, que va a l'escola amb xador. Primer l'escola, d'acord amb el seu propi reglament, va prohibir a la família que la nena assistís a classe amb el mocador al cap, però després el Departament d'Educació va imposar l'assistència de la criatura, amb o sense vel. Aquest fet ha obert a casa nostra una polèmica, que a d'altres indrets d'Europa, i especialment a França, ja fa temps que es viu, amb respostes diverses. La diversitat cultural i religiosa creixent al nostre país ens obliga a respondre preguntes que fins ara no se'ns havien plantejat, i cal que les respostes siguin correctes i duradores en el temps. No estic d'acord amb la proposta d'excloure tota simbologia religiosa de l'àmbit públic. La fe forma part de la identitat de cada persona i em sembla absurd mutilar radicalment aquesta dimensió. Penso que hem d'anar més per la línia d'establir uns criteris amplis, però clars, respecte a la indumentària dels alumnes. Idealment jo sóc partidari de l'uniforme, crec que ens estalviaria moltes polèmiques i alhora seria un factor d'igualació entre els nanos, que sovint competeixen estúpidament per veure qui porta la roba més cara o, fins i tot en edats molt tendres, per veure qui és més extravangant o més fidel a una determinada moda. Dit això, suposo que introduir la uniformitat avui fóra complexe i fins i tot podria col·lidir amb determinats interessos comercials. Per tant, mantenint el model actual sí que fóra necessari establir unes regles mínimes, per exemple prohibir que els nens assisteixin a classe amb el cap cobert, prohibir l'ús de la roba esportiva fora de les classes d'educació física, prohibir la indumentària de discoteca o de tribu juvenil. Algú dirà que això va contra la llibertat dels alumnes i de les seves famílies a decidir com volen anar vestits, però l'escola és una institució que té altres valors superiors al de la llibertat de decidir dels alumnes. L'establiment de regles sobre l'ornamentació dels infants hauria d'afavorir principis i valors avui fortament erosionats, com ara l'autoritat i el respecte per la institució, pels professors i pels companys. Això no hauria d'anar en detriment de l'ús de símbols religiosos o d'altre tipus per part dels alumnes-amb exclusió, per exemple, dels símbols d'odi-. Focalitzar tota l'atenció en el vel no em sembla la millor manera d'enfocar el problema, perquè al capdavall les famílies musulmanes podrien arribar a plantejar l'existència d'un tracte discriminatori en la mesura que a l'escola es toleren moltes altres indumentàries i guarniments que igualment se surten de la "formalitat" que caldria mantenir dins els recintes escolars, ja siguin pírcings, samarretes amb il·lustracions agressives, i d'altres. El dilema és o bé llibertat àmplia, i per tant hem d'admetre els xadors, o bé limitacions formals per a tothom. En canvi no em sembla correcte que es plantegi la solució en termes d'erradicació del fenomen religiós en la seva integritat. Jo no sóc religiós, però considero el laïcisme actiu, que no la laïcitat, una forma d'empobriment cultural. Un altre dels debats oberts és el de si el xador és un símbol de submissió de la dona. Probablement sigui un dels orígens, però també crec que moltes noies musulmanes l'usen com una forma d'afirmació de la pròpia identitat religiosa i cultural. El vel en sí mateix és innocu, però resulta preocupant en la mesura que és expressió d'una radicalització religiosa dels musulmans, tant en els seus països d'origen com a Europa, i la radicalitazació d'una religió, i especialment d'una religió teocràtica com l'Islam, mai no és políticament irrellevant. Com més noies joves veiem amb el vel més problemes d'integració i convivència podem preveure en el futur. Sense anar més lluny, avui a Gran Bretanya ja tenim els casos de metges musulmans que es neguen a tractar determinats pacients- alcohòlics, malalts de sida i d'altres- al·legant motius religiosos, i les dependentes musulmanes de comerços d'alimentació es neguen a tenir contacte amb la carn de porc i altres aliments que consideren impurs. És en el moment que la religió dels uns té conseqüències sobre les altres persones, no quan algú tan sols exterioritza la seva creença, quan sorgeix el conflicte. Que Déu ens agafi confessats.