dissabte, 2 de febrer de 2008

Era Jaume I un extraterrestre?

Ahir va fer fa 800 anys del naixement d'en Jaume I, el rei més gran de la nostra història, qui va conquerir per a la Corona d'Aragó, València i Mallorca, que van ser repoblades majoritàriament per catalans. Els monarques medievals no es consideraven forjadors de nacions, actuaven en funció dels seus interessos i de l'equilibri de forces extern i intern, en tot cas la ideologia la proporcionava la religió. Però allò que aquests monarques van crear ha estat sovint el fonament de sòlides realitat nacionals. El cas d'en Jaume I és contradictori, com escriu molt bé l'Alfred Bosch a l'AVUI, d'una banda va fer possible l'expansió dels catalans cap al sud i cap a les illes, i aquesta base territorial i demogràfica explica que avui la catalana sigui la cultura sense estat propi més potent d'Europa, i potser del món. Però al mateix temps, la seva política successòria, i l'organització política que va donar a les seves conquestes, explica en part perquè no s'ha arribat a consolidar una idea de nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No podem culpar el rei de no haver fet allò que retrospectivament creiem que hauria estat més desitjable, perquè projectem sobre el passat idees de construcció nacional que els eren alienes, però sense anar més lluny, la continuïtat i cohesió del Regne de Castella és una de les raons de la seva hegemonia peninsular. Malgrat tot el llegat del conqueridor encara és viu, i si a Torrevella i a Pollença es parla català, és conseqüència dels seus actes. El relat és ben clar, l'exèrcit de Jaume I conquereix territoris dominats pels sarraïns, i els catalans en lideren la repoblació i hi implanten la seva llengua i cultura, si bé al Regne de València els aragonesos van predominar en la colonització de les comarques interiors, avui castellanoparlants i antigament de parla aragonesa, i els originaris del Principat van ser l'element majoritari a les comarques litorals. Per això sobta que els més aferrissats adversaris de tota idea pancatalanista, fins i tot de les que es mouen en camps estrictament culturals, siguin els mateixos que a València organitzen tot un "Any Jaume I" per commemorar el naixement del rei, i l'inicien amb les paraules del conseller de la Generalitat Valenciana, Vicent Rambla, que el considera el pare de la pàtria dels valencians. València té dedicats monuments al rei de la Casa de Barcelona, i un cop l'any desfila rera el seu estendard amb les quatre barres, per commemorar la seva entrada a la ciutat. Però aquesta mateixa València és la que, majoritàriament,rebutja airadament qualsevol insinuació sobre l'origen català de la identitat de la ciutat i del país. Creuen doncs que en Jaume I era un senyor que un bon dia es va presentar a València, en va foragitar els sarraïns i va establir-hi un Regne cristià?. Ignoren qui formava les seves tropes, quina era la seva llengua-clarament documentada en l'autobiogràfic "Libre dels Feyts"-, i quina era la identitat de la majoria dels repobladors del litoral valencià?. Creuen potser que Jaume I era un extraterrestre?.

Cap comentari: