Miquel Badia

En Miquel Badia, assassinat junt amb el seu germà Josep per militants de la FAI , l'abril de l'any 1936, ha estat una figura injustament oblidada, per això celebro que la JNC en reivindiqui la memòria. Segur que la seva vida i la seva acció presenta clarobscurs, com qualsevol altre personatge de la història, però el seu activisme patriòtic està fora de tot dubte. Ell i el que va ser Estat Català tenen mala premsa per les imatges-escasses-que s'han conservat de joves uniformats desfilant per Montjuïc. Això ha permès vincular-los a un cert parafeixisme, acusació però que es podria fer extensiva a molts moviments de masses de l'època que comptaven amb seccions paramilitars. En tot cas els estudis històrics han descartat la hipòtesi feixista, és a dir,  les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català mai no van esdevenir una entitat feixista o totalitària, encara que el seu estil ens ho pugui semblar. Això no vol dir que puguessin superar amb bona nota un test de correcció demòcrata-liberal, però quina força política dels anys 30 podria superar aquest test?. Dins el desgavell posterior al 19 de juliol de 1936, i tot que també van fer seva bona part de la retòrica revolucionària, van representar una certa idea d'ordre i de país superior a la d'altres organitzacions implicades, i en tot cas, sempre ens podrem demanar que hagués passat si un líder com en Badia hagués estat viu en aquell moment. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls