divendres, 19 de setembre de 2008

I per què no cent milions d'immigrants més?

La CECOT, la patronal terrassenca, ha fet un públic un nou estudi en què anuncia que el conjunt de l'estat espanyol  "necessitarà" més de dos milions d'immigrants durant els propers anys, la qual cosa, tenint en compte les proporcions del fenomen al nostre país, vol dir mig milió més d'habitants foranis a Catalunya.  S'ha de ser molt curt de vista per, des de Catalunya, seguir promovent més immigració. El mateix informe ja afirma que l'estat espanyol, i per tant Catalunya encara més, és el màxim receptor d'immigrants després dels EUA, una dada que ens dóna una clara idea de la magnitud de la tragèdia. Els EUA són la primera potència mundial, un país immens, amb una cultura de masses poderosíssima, que ha demostrat una capacitat superlativa d'integració de les successives onades migratòries, i que tanmateix té dificultats per incorporar plenament grups com els hispans o els mateixos negres. Comparem el gegant nord-americà amb l'esquifida Catalunya, una nació sense estat, amb una economia mitjaneta i una cultura minoritzada. Com podem pair tota aquesta gentada sense perdre la nostra identitat?!.  L'altre dia sentia com l'Àngel Colom, que està fent un gran esforç per arribar a aquests novíssims catalans, per dir-ho d'alguna manera, proposava començar a pensar en una nova Catalunya, diferent d'allò que el primer catalanisme havia identificat com la nació catalana. I segurament té raó, segurament per sobreviure, per projectar-nos al futur amb eficàcia, ens hem de reinventar- però al mateix temps jo hi afegiria, sense renunciar a res-. Però per molt que ens hi esforcem, per moltes voltes que hi donem, si no s'atura l'arribada massiva de forasters l'allau demogràfica ens colgarà,  sobretot perquè no disposem dels instruments polítics que tenen els estats. Al capdavall, quin plus ofereix Catalunya als nouvinguts que fan un esforç per aprendre la nostra llengua i entendre la nostra identitat?. Avui dia gairebé cap, no és a les nostres mans atorgar la ciutadania, ni tan sols els permisos de treball.  En comptes de pensar en cridar més gent cal començar a pensar un nou model econòmic, si una fàbrica necessita mà d'obra barata val més que s'instal·li directament al Marroc o a l'Equador, la millor manera d'ajudar a desenvolupar aquells països. La deslocalització d'indústries de poc valor afegit és una benedicció tant per a nosaltres com per al país que rebrà la inversió, d'altra banda moltes altres empreses, tant industrials com de serveis podrien començar pensar en mesures d'increment de la productivitat mitjançant les noves tecnologies, per no parlar de les possibilitats inexplorades de la robòtica. Repensem la nació, d'acord, però repensem-ne també el model econòmic, créixer per créixer és una immensa estupidesa, que no es planteja cap de les petites nacions serioses d'Europa: ni Dinamarca, ni Noruega, ni Suècia, ni Finlàndia, ni Flandes, ni els Països Baixos, planegen importar centenars de milers de persones al·lòctones. En tot cas voldran cridar l'atenció d'uns quants milers de professionals ben qualificats per enfortir les seves empreses, centres de recerca i universitats, no per engrossir les llistes d'usuaris de l'ensenyament i de la sanitat públiques, i encara menys per generar nous problemes d'integració com els que ja tenen amb alguns grups d'immigrants musulmans. 

Cap comentari: