Patetisme nacional

En dic patetisme, però de fet no tinc paraules per qualificar la pobresa de criteri que caracteritza el que podríem anomenar "elits" del país. Deia en Josep Pla que la burgesia catalana era de vol gallinaci, ara és difícil identificar clarament una "burgesia catalana", però les dificultats per enlairar-se afecten bona part d'aquells que haurien de liderar el país en diferents àmbits. Només cal pensar en el paper penós d'en Miquel Valls, i per extensió de la Cambra de Comerç, en la quantificació del finançament català, com en pocs mesos han reduït a la meitat la reivindicació inicial, tot sigui per posar les coses fàcils als qui manen a Madrid i aquí, amb una nul·la ambició. Vull pensar que gestionen les seves empreses amb una mentalitat radicalment oposada a la covardia dels seus plantejaments polítics, perquè altrament no m'explico com poden competir en un mercat global. Més exemples de patetisme els trobem en l'enfocament que fa un diari com l'AVUI de la situació del català, quan en el seu editorial pràcticament celebra la precarietat de la nostra llengua perquè això desmenteix la suposada persecució del castellà que denuncien alguns mitjans de Madrid. En comptes d'assenyalar les causes i possibles solucions a un dels problemes més greus de la nació catalana, el nostre diari de referència perd el temps explicant el que sabem tots per desmentir els genocides de la capital de l'estat. No ens enganyem, la premsa de Madrid coneix la situació lingüística de Catalunya, i n'estan ben contents, l'únic que busquen amb els seus atacs és vendre més diaris i enfonsar-nos encara més. Quan perdem el temps justificant-nos els fem el joc. I per acabar un altre exemple de papanatisme, aquest molt repetit, la insistència en l'aportació positiva dels immigrants al PIB i a la seguretat social. Pel que fa al PIB no ens serveix per res que creixi si això no es tradueix en un creixement de la renda per càpita-cosa que no succeeix, més aviat al contrari-, i pel que fa a la seguretat social, deixant de banda que sovint amb els números que se'ns ofereixen no es tenen en compte els costos socials dels familiars no actius dels qui cotitzen, se'ns enganya dient que gràcies als nouvinguts es poden pagar les pensions, oblidant que, si aquesta bona gent es queda aquí, arribarà un dia que ells també tindran dret a percebre pensions, i aleshores què, haurem d'importar encara més i més mà d'obra per mantenir la SS, en un esquema piramidal sense fi?. Va home va, més falcons i menys gallines, siusplau.