Què s'ha de fer amb Rússia?

Aquest estiu Rússia, després d'anys d'hibernació, ha tornat a ensenyar les urpes a Occident. La rudesa del règim postsoviètic ja s'havia manifestat a Txetxènia, però tothom mirava cap a un altre costat, al capdavall es tracta d'una part del mateix estat rus, no tenim ni idea de qui són els txetxens i els rebels semblen més terroristes islamistes que no alliberadors d'una nació oprimida. Vam fer els ulls grossos, i Moscou va imposar-hi la seva llei a sang i a foc. Ara se'ns ha ofert un nou capítol de la reconquesta russa del Caucas, però amb l'agreujant que l'atacat és un estat sobirà, aliat d'Occident, i en especial dels EUA, que malda per integrar-se a l'OTAN per fer front a l'amenaça que li ve del nord. Fins ara Rússia se n'ha sortit prou bé, ha restablert el control d'Abkhàzia i d'Ossètia del Sud i ha desplegat les seves tropes per bona part de la resta del territori georgià, sense que la comunitat internacional hagi pogut donar una resposta contundent, a banda de les condemnes retòriques de rigor. Rússia actua com un pinxo de barri, amenançant els veïns, apallissant-los si no compleixen els seus designis, i no hi ha cap altra autoritat que li pari els peus de debò. Per a la població russa en general la invasió de Geòrgia ha estat una injecció d'orgull i per a les autoritats un acte de propaganda. L'inefable Francesc de Carreras va escriure que Occident no ha de plantar cara a Rússia, sinó obrir els braços per acollir-la, perquè poc a poc vagi avançant cap a la democràcia. I ho exemplificava establint un paral·lelisme amb l'Alemanya vençuda després de la Segona Guerra Mundial, que a través de la integració europea ha esdevingut una democràcia de total confiança.  Però l'amic català de Milosevic passa per damunt del fet que Alemanya l'any 1945 va ser ocupada per les potències aliades, va passar per un procés de desnazificació i va ser obligada, per la banda occidental, a constituir-se novament com a democràcia liberal. La Unió Soviètica, que mai no ha estat una democràcia liberal, va perdre la guerra freda, però es va desfer per sí sola i no va ser ocupada per ningú.  Què hauria passat si l'any 1942 el Tercer Reich hagués signat un armistici i hagués retornat a les seves fronteres de 1938, hagués establert una democràcia formal i foragitat el partit nacionalsocialista del poder, però fos dirigit pels membres de l'antiga Gestapo i es dediqués a fustigar Txèquia i Polònia, amb incursions militars incloses?. Les potències aliades s'haurien de limitar a abraçar l'Alemanya reemergent?.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls