divendres, 17 d’octubre de 2008

En contra de la memòria històrica

La "memòria històrica", tal com es promou avui des de les instàncies oficials, és una perversió de la història. La història, com a ciència social, intenta acostar-se a la veritat dels fets passats. La memòria històrica s'interessa pel record subjectiu d'uns fets, no per la veritat, amb finalitats polítiques.  I no és que la història no s'utilitzi políticament, tot el contrari, segurament és la disciplina acadèmica que més s'ha polititzat. No existeixen els historiadors neutres, tothom arrossega els propis prejudicis, ideals i influències, però encara que les seves conclusions puguin ser errònies o esbiaixades, estan obligats a seguir un mètode i a poder demostrar que tot allò que afirmen són fets comprovats, o es dedueix lògicament d'uns fets comprovats. La memòria històrica no, la memòria històrica es pot valdre del testimoni d'una senyora que explica els seus records de quan era petita i es van endur el seu pare a la presó, i presentar-ho com la narració d'uns fets històrics alhora que s'utilitza per incitar a la simpatia cap a al pare i cap a les idees que, suposadament, el van portar a la presó, i a l'antipatia envers aquells que el van fer pres, i cap a les idees que, suposadament, els guiaven.  La memòria històrica basteix un relat parcial i amb una forta càrrega emocional, amb peces soltes,  necessàries per reconstruir els fets, però que s'han de garbellar, comparar i constrastar amb molta més informació. Es troba una fossa comuna, es desenterren i s'apilen els ossos de les víctimes, se n'avisa els familiars, però no hi ha un treball de fons per escatir qui els va matar, com els van matar i per què ho van fer . La memòria històrica ofereix el mateix tractament dels assassinats d'ETA. Normalment s'informa de l'assassinat i prou. No es diu res, o molt poc,  de les amenaces prèvies, de la justificació que pretén fer-ne el grup terrorista, de les especificitats de la persona assassinada que el feien més susceptible de ser-ne víctima. Preval l'interès,  altrament justificat, de criminalitzar al màxim l'acció terrorista i desproveir-la de tota lògica. Puc entendre que es faci així, però evidentment la informació que rebem és del tot parcial. L'operació de la memòria històrica té un clar paral·lelisme amb aquest tractament, dades en brut, víctimes, botxins,  i narració genèrica de bons i dolents. Potser és just, però no és història.

Cap comentari: