diumenge, 26 d’abril de 2009

La veritat ens farà lliures

Massa sovint, en llegir o escoltar anàlisis històriques, percebo el pes de la ideologia, les conviccions i els prejudicis d'aquells que les formulen. A Catalunya s'ha culpat el catalanisme d'impregnar una determinada visió de la història del país, que presentaria els fets d'una forma ajustada al relat nacionalista. Segurament hi ha hagut excessos en aquesta línia, però la distorsió més gran que ha patit la nostra historiografia ha estat la marxista, seguida després per altres plantejaments ideològics que segueixen explicant la història en termes quasi exclusius d'opressors i d'oprimits i de rics i pobres. És aquesta interpretació polititzada la que alimenta el procés de "memòria històrica" engegat pels governs català i espanyol, que emfasitza, sense explicitar-ho, una distinció entre bons i dolents que acaba per ocultar els fets històrics en tota la seva extensió. Explicar-nos que el senyor X va ser afusellat pels franquistes i prou, és pura distorsió històrica si no se'ns explica quin paper va tenir aquesta persona durant la guerra, i abans i tot. Penso que alguns dels principals problemes que avui ens afecten com a nació van ser creats pel franquisme, però és una aberració històrica i política considerar que tots els represaliats per aquell règim són màrtirs de la democràcia i de la llibertat. Cal separar el gra de la palla, altrament estem posant al mateix nivell els personatges que van aprofitar la guerra per dedicar-se al pillatge i a l'assassinat d'aquells que consideraven els seus enemics polítics, i les persones íntegres que van jugar-se la vida per defensar el país i la democràcia. S'ha de perdre la por d'explicar les coses tal com són, i no guarnides amb els propis ideals, perquè al final són aquests ideals els que acaben perjudicats per les manipulacions que es fan en el seu nom.

Cap comentari: