dilluns, 19 d’octubre de 2009



Ser un artista genial no atorga carta blanca per violar ni per abusar sexualment de menors d'edat, ni tampoc , afegeixo, de majors d'edat.  Pot semblar una obvietat, però m'adono que n'hi ha molts disposats a contradir-ho, sobretot a la vista de les reaccions que ha despertat en el món de la cultura i l'espectacle la detenció d'en Roman Polansky. Veus com les de Salman Rushdie, Mike Nichols, Martin Scorsese, Isabelle Huppert, Diane von Furstenberg, Woody Allen oWhoopi Goldberg, s'hi han manifestat en contra. A França  el ministre de Cultura,  Frédéric Mitterrand, va qualificar la detenció d'"absolument épouvantable", tractant-se d'"une affaire ancienne qui n'a pas vraiment de sens", i el ministre d'Afers Exteriors, Bernard Kouchner, la considera sinistra. La recentment nomenada directora general de la UNESCO, Irina Bokova , va afirmar que la detenció era xocant, tot i que segons va dir desconeixia els detalls de l'afer.  Els detalls són que l'any 1977 quan Polansky tenia 44 anys, va violar una nena de 13 anys. Segons el testimoni de la víctima, Samantha Galley, ell la va convidar a casa de Jack Nicholson, que no hi era, per fotografiar-la per a la revista Vogue, una oferta difícil de resistir per a la tendra aspirant a model. Durant la sessió de fotos el cineasta polonès li va servir xampany barrejat amb Quaalude, una droga d'efectes sedants molt usual a l'època,  i encabat la va convidar a banyar-se amb ell al jacuzzi. Samantha s'hi va negar i el director va insistir-li per anar junts a una altra cambra, la noia tampoc no s'hi va avenir però, afectada per la droga, es va asseure en un sofà, on Polansky va començar a abusar-ne.  Al cap d'un moment li va preguntar si prenia la píndola o havia tingut la regla feia poc, i davant la inconcreció de Samantha, cada vegada més afectada per l'estupefaent, Polansky li va baixar els pantalons i la va sodomitzar. El director li va demanar que allò quedés com un petit secret entre tots dos, però ella va denunciar-lo i Polansky va ser detingut i sotmès a  una avaluació psiquiàtrica. A partir d'un pacte entre els advocats de les parts, el director es va confessar culpable d'un delicte de violació perquè es retiressin tots els altres càrrecs que se li imputaven, i quan va ser alliberat del  control psiquiàtric, després de 42 dies, va fugir dels EUA per eludir el judici i un probable empresonament. Refugiat a França, on va adquirir-ne la ciutadania, ha pogut evitar l'extradició movent-se sempre pels països menys susceptibles de respondre positivament a les sol·licituds de la justícia nord-americana, fins que a Zuric se li ha acabat la sort. I ja tocava, per molt que apreciem les seves pel·lícules, per molt que els seus amics el vulguin protegir, no és admissible que el seu crim resti impune. No deixen de sorpendre'm alguns dels seus defensors, no tots, que pretenen donar a entendre que no es va tractar de cap violació, sinó que la nena, per activa o per passiva, s'hi va posar bé, i que en tot cas en aquella època, a Hollywood aquest era el pa que s'hi donava. No crec que una nena de 13 anys estigui en condicions de donar el seu consentiment a un depredador com en Polansky, però a més, segons van reconèixer ambdues parts, no hi va haver cap consentiment. Els qui el defensen haurien de pensar per un moment què sentirien si la víctima fos la seva pròpia filla.

Cap comentari: