dilluns, 1 de febrer de 2010

Catalunya invertebrada

Alguna cosa falla quan un país que en cosa de deu anys ha acollit un milió i  mig de nouvinguts no és capaç d'impulsar el desenvolupament d'una regió com les Terres de l'Ebre, fins al punt que per a Ascó  i altres pobles de la rodalia la possibilitat que s'hi instal·li el cementiri nuclear esdevé una esperança per sortir del pou on es troben. Aquests dies he sentit moltes lloances de l'alcalde d'Ascó, però què voleu que us digui, un municipi de poc més de 1.600 habitants amb un pressupost d'onze milions d'euros, en bona mesura injectats per la central atòmica (que deia en Pla), hauria de ser capaç d'oferir oportunitats als seus veïns que no passessin per dipositar dins del seu terme les deixalles nuclears de tot l'estat.  En l'anterior post ja vaig deixar clara la meva postura pro-nuclear, però en les condicions actuals, quan la política oficial de l'estat espanyol és la d'abandonar progressivament l'energia nuclear, em sembla inadmissible que un racó de Catalunya, per poder  prosperar,  hagi d'esdevenir l'abocador de les deixalles d'una indústria que han condemnat a desaparèixer. És la prova d'un fracàs nacional , de la incapacitat d'equilibrar  Catalunya,  accentuada amb el tripartit, on combinem una gran metròpoli que concentra la població, l'activitat econòmica i els serveis, i comarques no gaire allunyades que se senten deixades de la mà de Déu, on per una banda hi ha reaccions radicals , a vegades desmesurades, contra qualsevol nou element que considerin agressiu per al territori, siguin els molins de vent o una central de cicle combinat, i alhora hi ha sectors significatius que es deixen seduir pels aparents beneficis que pot comportar esdevenir el contenidor de la brossa atòmica de tot l'estat.

Cap comentari: