dimecres, 21 de juliol de 2010

Un estat és una maquinària propagandística

Es vol crear una polèmica a l'entorn de la decisió de no permetre veure la final del Mundial de futbol als campaments d'estiu organitzats per la Generalitat, amb un guió ben clar: els responsables polítics, encegats pel seu extremisme independentista, van prohibir que els nens gaudissin d'aquell gran espectacle esportiu, on participaven els seus herois futbolístics. Suposo que la maniobra es pot considerar poc hàbil, com és habitual quan ERC hi està implicada, però no seré jo qui els critiqui, perquè el que m'indigna és que es titlli de radicals els qui priven els nens d'accedir a un gran acte de propaganda espanyolista, i en canvi es trobi normal que Catalunya no pugui participar en les competicions esportives internacionals amb les seves pròpies seleccions, que els esportistes catalans estiguin obligats a integrar-se en la disciplina de les seleccions espanyoles, i que a més siguin obligats a esdevenir propagandistes del nacionalisme de l'estat. Els mateixos que ara aixequen el crit al cel perquè uns nens no han pogut veure un partit de futbol per la tele, els mateixos que denuncien el "nacionalisme excloent" dels responsables dels campaments, són els qui avalen, amb el seu silenci o amb el seu aplaudiment, la submissió de l'esport català  a l'espanyolisme oficial mitjançant una combinació implacable de pals i pastanagues. Un estat també és una maquinària de propaganda infernal que sempre juga amb gran aventatge perquè, a diferència del catalanisme, no demana esforços ni sacrificis als seus destinataris, no exigeix actes de militància sinó que es preocupa de premiar els seus seguidors amb còmodes satisfaccions,  efímeres però plaents per als qui s'identifiquin com a espanyols. Espanya, la Castella ampliada, és un bluff econòmic, s'ha modernitzat però no s'ha desenvolupat, la crisi en deixa les vergonyes al descobert, però de moment se les van tapant rere els trofeigs d'uns esportistes que majoritàriament no són castellans.    

1 comentari:

Josep Llorenç i Blat ha dit...

Bona nit,

una explicació adequada de com l'estat espanyol va, sense que es noti la intenció, introduint als ingenus cervells d'infants i als espanyols cervells dels illetrats o no tant, els efectes meravellosos de la seva existència, com a estat benefactor: "panem et circens".

Encara que de "panem" no passa. Que no tot, però, havien de ser glòries del cèsar de la demarcació espanyola. Alhora que els cola la selecció, a raó de 600.000 € per cada jugador fidel, de les províncies perifèriques més que res, també ens fa empassar-nos la reducció salarial, la modificació de l'edat de jubilació, la reducció dels serveis socials, la REFORMA LABORAL i -sembla que no hi ha comentaris als mitjans de comunicació- una nova regla de tres a la declaració de la renda, que ens puja del que pagàvem l'any 2009 al 25 % d'enguany, aplicant-hi no sé quina base de no sé què que...

Total, que ens treuen, l'estat espanyol i sobretot els seus assessors a sou i gestors a perpetuïtat (Montilla, Blanco, Tura, Múgica, Castells, Bono, Leire Petitapalla o l'exministra d'Obres Públiques o l'ex...)una quantitat incalculable de diners catalans; mentre la massa espanyola imprudent i ignorant és teledirigida a gust dels qui manen des dels palaus de Mardit.

Què no podríem fer amb tot el que s'emporten de ca nostra?

Salut, República de Catalunya i a reveure.