dissabte, 6 de novembre de 2010

Doncs a mi em sembla que li hem de fer una bona rebuda.

No sóc creient però no renuncio a les arrels cristianes, específicament catòliques, de Catalunya. Per això crec que hem de fer una bona rebuda al Papa de Roma, no perquè en compartim les creences, molt discutibles en alguns casos, sinó perquè representa una institució que, per a bé i per a mal, ha estat decisiva per fer-nos tal com som. No sóc laïcista, no tinc cap necessitat d'expulsar el cristianisme de l'esfera pública, i tampoc no sóc partidari de donar el mateix tractament a totes les religions. La catòlica és la nostra de tota la vida i les altres són importacions molt respectables, que pertanyen a l'àmbit privat dels seus fidels. L'Església catòlica ha estat un dels principals generadors i dipositaris de la cultura i de l'art , en alguns casos fins fa ben poc, només cal pensar que a molts pobles l'única persona amb estudis superiors era el capellà. La seva història es plena d'episodis foscos, però els països de tradició cristiana són avui els més lliures i desenvolupats del planeta. Ens podria haver anat millor, hauríem pogut tenir una religió més oberta a la ciència,a la raó i a la llibertat individual, però a la vista dels resultats, amb el cristianisme ens n'hem sortit millor que no pas si haguéssim seguit alguna altra de les religions existents. A Europa hem assolit una situació en què l'Església catòlica, i també les protestants, tenen una important presència i intenten exercir la seva influència, però el poder polític se n'ha deslligat i ja fa molts anys que s'hi aproven lleis que s'aparten de les doctrines religioses, sobretot en les qüestions referents la moral sexual i familiar i a la reproducció. Europa s'ha secularitzat de tal manera que el compliment dels preceptes religiosos ha esdevingut una opció personal i no una imposició. Tanmateix la secularització no hauria de significar l'eradicació del llegat cultural i tradicional del cristianisme que semblen propugnar alguns sectors laïcistes, una eradicació que tan sols implicaria un empobriment profund de la nostra identitat i de la nostra cultura, incapaços com seríem d'entendre les múltiples manifestacions artístiques del passat que han estat directament o indirectament inspirades pel sentiment religiós.  Podem ser molt crítics amb el Sant Pare, amb les seves idees i amb el capteniment de l'Església, però el vincle mil·lenari de la nació catalana amb l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana justifica que el rebem amb tots els honors.

Cap comentari: