dissabte, 13 de novembre de 2010

Toc d'atenció del CIS

Portem setmanes coneixent enquestes que atorguen uns resultats elevadíssims a CiU i suposo que més d'un ja està convençut que l'Artur Mas ja té les eleccions guanyades. Bé el més probable és que l'Artur Mas guanyi per tercera vegada consecutiva, però des de la creació d'aquest artefacte inestable que és el tripartit la victòria electoral no és suficient perquè Convergència governi Catalunya, cal complir amb una altra condició, que els tres partits d'esquerres no sumin majoria absoluta. Fins ara les enquestes han confirmat aquest extrem, amb l'afegit que CiU obtenia més diputats que la suma dels tres. L'enquesta del CIS, efectuada sobre un univers d'unes 3000 persones, dibuixa un escenari més agredolç on CiU fa un gran salt endavant i se situa en els 59 diputats però el tripartit n'obté 60. Llegint les respostes dels enquestats podem pensar que no és una mostra prou exacta de l'electorat que participarà en els comicis del 28 de novembre, però tot i així és un sever toc d'atenció per a tots aquells que, volent acabar amb el tripartit, estan pensant en votar altres opcions que no són CiU.  Uns resultats com els que descriu el CIS farien molt difícil la reedició del tripartit o d'alguna cosa similar, però impedirien que Artur Mas formés un govern prou fort com per plantar cara als reptes que té Catalunya per davant. Un pacte estable de CiU amb el PP és impossible atesa la radicalització espanyolista del partit de Sánchez-Camacho, ICV-EUiA descarta tota possibilitat d'entesa duradora i el pacte amb ERC, tot i que "idealment" és l'opció preferida per les bases nacionalistes, té greus inconvenients d'entrada, sobretot pels anticossos anticonvergents que al llarg dels anys han desenvolupat els republicans, que fan que les seves relacions amb CiU tinguin un caràcter malaltís. Així com són capaços de tancar un pacte amb socialistes i ecocomunistes amb una certa facilitat és probable que en unes negociacions amb CiU establissin multitud d'obstacles i que una vegada al govern maldessin dia sí dia també per marcar-hi distàncies, minant la credibilitat del mateix govern. Per no parlar de la proposta forassenyada de convocar una referèndum sobre la independència a pèl. Resta la possibilitat d'una sociovergència, la sortida més semblant a un "coitus interruptus", una opció que si bé podria oferir avantatges en el disseny i implementació d'un programa de govern en matèries com les infraestructures o l'educació, impediria portar fins a les últimes conseqüències plantejaments estratègics com ara el dret a decidir o la reivindicació del concert econòmic.  El manteniment d'amples posicions de poder per part del PSC frustraria el canvi que necessita el país, implicaria perpetuar parcialment algunes de les pràctiques i errors que expliquen el fracàs del tripartit  i limitaria greument l'ambició nacional del govern català. A més, sent CiU i PSC forces que competeixen per l'hegemonia els conflictes i les "traïcions" estarien garantits. L'altre possibilitat, un govern en solitari de CiU, sense cap pacte permanent amb cap altra força, és l'opció més atractiva, però tindríem un govern feble, sempre pendent de les maniobres parlamentàries. Les perspectives de CiU són molt bones, però enquestes com les del CIS ens fan tocar de peus a terra i ens exhorten a treballar fort per una victòria que no es quedi curta.

Cap comentari: