divendres, 10 de desembre de 2010

Més claus de la derrota socialista.

En el post interior feia esment a l'efecte Zapatero com una de les causes de la desfeta del PSC, però al mateix temps aquesta desfeta s'inscriu en la crisi general de la socialdemocràcia europea.  Des de la fi de la guerra freda el descrèdit de les alternatives al sistema capitalista d'economia de mercat i la necessitat de competir en el marc d'una economia global han reduït el camp d'acció socialdemòcrata en política econòmica i laboral. No hi ha un model d'economia socialdemòcrata que avui estigui clarament diferenciat del liberalisme econòmic que s'aplica a la UE, i les garanties bàsiques de l'estat del benestar són defensades igualment pel centredreta europeu, de tal manera que la socialdemocràcia tan sols es pot distingir proposant noves prestacions, econòmicament inassumibles des de la crisi iniciada l'any 2008. Tanmateix els problemes de la socialdemocràcia tenen arrels més profundes, i són indestriables dels grans canvis socials que ha experimentat el continent durant les darreres dècades. Tenim que la major part de la ciutadania es considera classe mitjana, encara que les seves rendes siguin molt limitades. El que era l'antiga classe obrera, principal pilar electoral de la socialdemocràcia, s'ha desdibuixat completament, la disparitat d'ingressos de la població no es tradueix en una estratificació social que obeeixi a classificacions simplistes, hi compten els diners, però també els nivells d'estudis, els valors, els orígens, la cultura, etc. És simptomàtic que els qui avui fan seus els discursos i les formes d'acció típiques del  sindicalisme clàssic siguin col·lectius com el dels controladors aeris, mentre que per als treballadors de la indústria el recurs a la vaga és cada vegada més una opció remota.  Per fer-ho més complicat la immigració extraeuropea ha introduït nous factors de trencament de les antigues solidaritats "de classe", en aparèixer els nouvinguts com a competidors per les prestacions socials, i sovint com a suposats màxims beneficiaris de les mateixes. La socialdemocràcia ha anat resistint mentre ha pogut oferir noves prestacions a aquesta classe mitjana a què tothom s'apunta, però a partir del moment que aquesta possibilitat s'ha esvaït els seus suports han començat a ensorrar-se. Les opcions de centredreta apareixen com a més solvents a l'hora d'impulsar la represa econòmica, i els ciutadans més crítics amb el sistema es decanten per alternatives polítiques com ara l'esquerra ecologista, en detriment d'una socialdemocràcia plenament integrada en l'establishment. És difícil que abans de superar la crisi el socialisme europeu torni a aixecar el cap, sens perjudici que puguin guanyar les eleccions en algun país on siguin l'alternativa a un govern molt desprestigiat. En tot cas dependran cada vegada més, per accedir al govern, dels acords amb altres forces polítiques.  

Cap comentari: