dimarts, 15 de febrer de 2011

Surrealisme socialista

L'expulsió a corre-cuita dels partits polítics dels dictadors Ben Alí i Mubàrak de la Internacional Socialista rebla el clau del desconcert en què es troba la socialdemocràcia global.  Què és avui el socialisme democràtic? Potser com diu la frase atribuïda, entre d'altres possibles autors, a Gianni de Michelis, l'exministre d'afers exteriors italià autor d'una guia de discoteques, "socialisme és el que fan els socialistes". Aquest desconcert es veu agreujat en un partit com el PSC-PSOE, que per una banda pretén afirmar la seva personalitat catalanista i per l'altra es dilueix dins el Grup Parlamentari del PSOE a Madrid. Aquesta és la gran contradicció dels socialistes catalans que, fins ara, tan sols els ha passat factura en les eleccions al Parlament de Catalunya. És un espectacle marxista, dels Germans Marx, escoltar com el senyor José Zaragoza critica el president Mas per no haver aconseguit més concessions del president Zapatero, que resulta que és el secretari general del seu propi partit. I la cosa ja resulta del tot delirant quan qui fa aquesta crítica és el mateix Francesc Vallès, coordinador dels diputats del PSC a Madrid, els 25 homes i dones que, amb el seu suport incondicional, permeten a Rodríguez Zapatero prescindir de les demandes catalanes d'autogovern. I a sobre el tipus critica la tàctica del "peix al cove", per obsoleta. I quina és la tàctica socialista per guanyar més autogovern? potser que  els nostres 25 valents ens ho expliquin, i sobretot, ens ho demostrin.  Ara el nou espectacle surrealista es produeix quan el PSC afirma que la Generalitat, en comptes de necessitar endeutar-se en 11 mil milions d'euros per cobrir les necessitats de 2011, en necessita tan sols 8.788 milions (una misèria, vaja), després d'haver reconegut que el dèficit de 2010 és de 7.200 milions, quan en el traspàs de poder el president Montilla tan sols va reconèixer un dèficit de 3.845 milions. Han deixat la caixa de la Generalitat en números vermells, han intentat amagar-ho, i quan se'ls ha vist el llautó, vénen a dir que el govern de Catalunya no necessita tants diners, alhora, això sí, que exigeixen que es portin a terme tota una colla d'inversions manifestament inassumibles durant aquest any, gràcies a l'escanyament financer a què ens sotmet el govern espanyol del seu mateix germà gran, i a la nefasta gestió que el tripartit va fer de les finances catalanes.

Cap comentari: