dimecres, 13 de juliol de 2011

La darrera frivolitat zapaterista?

L'anunci per part de la ministra d'Exteriors espanyola que s'atorgaria el dret a votar en les eleccions municipals al ciutadans marroquins ja ha estat objecte de dues crítiques ben fonamentades, la de la Pilar Rahola i la de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé. No en repetiré els arguments, que comparteixo, però el que més m'impressiona és la frivolitat i alegria amb què la ministra anuncia una decisió que pot tenir conseqüències pertorbadores a curt termini, sobretot en ciutats amb una elevada presència de marroquins.  No entenc a què respon, al bonisme? a l'estupidisme? a una estranya perversió? a una percepció alterada de la realitat? és una forma de pagar favors al Regne del Marroc?.  Fa tot l'efecte que aquest gent, començant per la ministra i seguint per tots els il·lustres seguidors del zapaterisme,  es guien per un idealisme abstracte de repartiment de drets, "de progrés", sense preocupar-se gens ni mica de quins poden ser els efectes reals de les seves accions sobre la societat. La integració de la immigració és un dels reptes més importants que tenim a Catalunya, i la immigració marroquina, i musulmana en general, presenta unes especificitats que fan que sigui una tasca força difícil. Atorgant-los el dret de vot, sense exigir res més a canvi que una residència per un temps determinat, se'ls posa a les mans un instrument poderós per condicionar l'agenda política, un incentiu perquè els ajuntaments optin per polítiques de satisfacció clientelar de la comunitat estrangera en detriment de les polítiques d'integració.  Si avui ja existeix mala maror perquè molts autòctons creuen que els immigrants reben un tracte de favor, què passarà quan els alcaldes, per atreure'n el vot, els ofereixin terrenys per construir-hi mesquites, estableixin la separació de sexes a les piscines municipals( com a l'hotel de l'Anna Balletbó a Gaza), eliminin el porc dels menús escolars i equiparin la celebració de les festes musulmanes amb les festes cristianes de tota la vida?. Els multiculturalistes em diran que ja els està bé que sigui així, però aquest no és el camí per integrar una població aliena en un nou país, així no es construeix una comunitat cohesionada i convivencial. Si tots els marroquins de Lleida poguessin votar a les municipals, ¿l'alcalde es podria permetre la fermesa amb què ha afrontat els problemes de convivència que plantegen certs col·lectius d'aquest origen? Per cert, i l'acollida dels nens sahrauís?, potser alguns ajuntaments se n'haurien de desvincular per no ofendre els votants marroquins, sovint força mediatitzats pel govern del seu país. Ja sé que generalitzo, i que hi ha molts immigrants marroquins que estan perfectament integrats a Catalunya, i jo que me n'alegro, però aquests ho tenen ben fàcil, tan sols han de demanar la ciutadania espanyola i, si en compleixen els requisits,  podran gaudir de tots els drets polítics. Sóc igualment crític amb aquesta política de reconèixer el dret de vot a les municipals als ciutadans de fora d'Europa en aplicació del principi de reciprocitat, però en el cas marroquí la situació s'agreuja més, perquè és obvi que a Catalunya n'hi ha molts, més de 200.000, i són el grup que ara mateix planteja més problemes d'integració, amb totes les lloables excepcions que vulguem assenyalar. L'obtenció del dret de vot, també a les eleccions locals, hauria de ser la culminació d'un procés d'integració, pel qual el nouvingut adquireix els drets de ciutadania de forma progressiva i en paral·lel a l'assumpció dels deures que comporta establir-se de forma permanent en un altre país. La possibilitat de disposar de plenitud de  drets polítics hauria de ser un estímul per  adoptar, encara que sigui parcialment, la identitat de la nació que els ha ofert l'oportunitat de millorar el seu nivell de vida, no un regal sense contrapartides.  D'altra banda, pel que fa al Marroc,  no es pot afirmar l'existència de reciprocitat perquè el regne alauita no és una democràcia liberal homologable, sinó una monarquia autoritària guarnida amb una farsa de democràcia, molt millor que la resta de règims del Magreb, això sí,  però no equiparable a un estat de dret europeu. Espero que imperi el sentit comú i s'entengui que la integració dels marroquins exigeix unes polítiques que no passen per la generalització indiscriminada del dret de vot.

Cap comentari: