Curta memòria.

Batalla de Montjuïc, per Pandolfo Reschi
Els catalans com a poble diferenciat tenim uns mil anys d'història, potser més, segons quin criteri apliquem, però en el discurs públic dominant sembla que la història del país comenci als anys 30 del segle passat, continuï en el període franquista i s'acabi amb la transició democràtica. Més enllà de l'Onze de Setembre, que per altra banda és un fet històric poc conegut per la gran majoria de la població, tenim pocs referents que depassin els darrers vuitanta anys. En el passat s'havia acusat la historiografia catalanista de viure instal·lada en l'Edat Mitjana, l'època de màxima esplendor nacional, però avui fa l'efecte que la història de Catalunya s'inicia amb el president Companys o, amb una mica de sort, amb el president Macià. És el que ens toca més a prop i els esdeveniments d'aquest període són d'una enorme transcendència, sobretot la guerra i les transformacions socials introduïdes durant el franquisme, però el nostre llegat històric és molt més ric i es mereix més reconeixement públic. Em sembla bé que la Generalitat tingui el memorial democràtic, però és un punt desproporcionat que, amb mil anys d'història a l'esquena, es concentrin tants recursos en un període tan concret i limitat i tan pocs en donar a conèixer altres etapes.  A banda del Museu d'Història de Catalunya no tenim gaires infraestructures dedicades al coneixement del nostre passat en tota la seva extensió. Ara que hem recuperat el Castell de Montjuïc, on ja hi havia un museu d'història militar, però en clau espanyola, es podria començar a pensar a instal·lar-hi un museu d'història militar de Catalunya, que permetés conèixer els múltiples fets d'armes en què hem participat els catalans, almenys des del S.X fins al present, emmarcats en el seu context històric europeu i mundial. El Castell de Montjuïc,  l'origen del qual es troba en la fortificació construïda amb motiu de la Guerra dels Segadors i des d'on, el 26 de gener de 1641, es va rebutjar l'atac de les tropes castellanes durant la batalla de Montjuïc, saldada amb una gran victòria catalana,  seria un indret ideal per mostrar-hi el nostre passat bèl·lic, de tal forma que posaríem novament al servei del país unes instal·lacions que, des de 1714, han estat en mans de l'ocupant. 

Comentaris

esparver ha dit…
Un museu d'història militar en clau catalana!!! Et penjaran els espanyols pe terrorista i la majoria dels catalans per militarista.

Per la banda que ens toca portem masses anys fent veure que la guerra (en general) no existeix. Per això fem memorials democràtics (acceptem comunista com a demòcrata) enlloc de fer un memorial com cal de víctimes de la guerra civil i de les seves conseqüències.
Albert Guilera ha dit…
Un museud'història militar no ha de ser necessàriament militarista, el cas és que el fenomen de la guerra és dels més transcendents per entendre la història de la humanitat i de cadascuna de les nacions.Un país madur, que vol tenir veu pròpia,no pot ignorar aquesta realitat i creure que la cosa militar ja no té sentit en el món d'avui.

A reveure esparver

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls