dimecres, 9 de novembre de 2011

Massa gent

Índex de fertilitat per estats
L'amenaça del canvi climàtic és plena d'incerteses, pel que fa a les seves causes, als seus efectes i a la seva mateixa realitat. Tot i així existeix un esforç global per combatre'l, del tot insuficient diran els que hi entenen, però tanmateix alguna cosa s'hi fa. En canvi hi ha una amenaça molt més concreta, previsible i real, que en part ja es manifesta: la superpoblació humana del planeta. Ja hem arribat al 7000 milions d'habitants, una xifra que l'ONU havia previst per al 2013, i seguim pujant, preveient que en serem 9.300 milions l'any 2050. Mai no hi havia hagut tants humans amb un nivell de vida digne, però tampoc no n'hi havia hagut mai tants vivint en la misèria, i més que n'hi haurà si es manté aquest ritme de creixement. Ara i aquí les societats humanes són incapaces de generar els recursos necessaris perquè la major dels homes visquin en condicions de dignitat i tinguin oportunitats per realitzar les seves aspiracions vitals. Paradoxalment, els països més avançats, els que millors expectatives de vida poden oferir als nounats, pateixen una disminució preocupant de la natalitat, en canvi els països més miserables del planeta creixen a un ritme imparable, absolutament insostenible, abocant milers de milions de persones a una vida de privacions i desesperança. La manca de control de la natalitat als països subdesenvolupats, especialment a l'Àfrica, que pot triplicar la seva població durant aquest segle, i en estats fallits o semifallits com ara Afganistan i el Iemen,  s'acaba traduint en l'aparició dels quatre genets de l'apocalipsi: la conquesta (el creixement demogràfic d'un grup pot suposar el domini i l'absorció de grups menys prolífics), la guerra, la fam i la mort.  Una situació que es podria evitar amb una acció global destinada al control efectiu de la natalitat als països subdesenvolupats que presenten taxes de fecunditat desbordants. S'ha calculat que per aconseguir algun efecte perceptible en el ralentiment del canvi climàtic caldria sacrificar-hi un 1% del PIB mundial, però ningú no ha calcultat el cost real que comportaria aconseguir resultats molt més efectius en la lluita contra una superpoblació que també és causa del canvi climàtic i pot fer que les conseqüències en siguin molt més catastròfiques.  Potser el món de la cooperació internacional, poblat per un eixam multicolor d'ONGs, s'hauria de començar a plantejar el control de la natalitat coms una de les prioritats si realment s'aspira a oferir un esdevenidor més pròsper per als pobles més pobres de la Terra i evitar nous escenaris apocalíptics.

Cap comentari: