Les eleccions a la Palma i a Catalunya (article publicat al Parlem-ne de la Palma)

Els resultats de les eleccions del dia 25 de novembre a la Palma segueixen les línies generals de la resta del país, amb algunes especificitats pròpies del nostre poble. Així CiU hi guanya novament les eleccions, si bé amb menys vots (630 vs. 758) i amb un percentatge inferior al de fa dos anys (48,90% vs. 35,85%), però gairebé més de cinc punts per damunt de la mitjana catalana ( 30,68%) i 7,8 punts per sobre del resultat a la circumscripció de Barcelona (28, 05%). ERC esdevé segona força amb un important increment en el nombre de vots (de 127 a 331 )  i gairebé 10 punts addicionals en percentatge. ICV assoleix la tercera posició, per davant del PSC, relegat a quarta força, que experimenta una lleu pèrdua de vots i una reducció de 2,4 punts percentuals. El PP guanya 31 vots però es troba en cinquena posició, per davant de la novetat d’aquestes eleccions, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que a la Palma suma 92 vots, un 5,23%. Finalment Ciutadans duplica resultats respecte a fa dos anys, passant de 39 a 78 vots, tot i mantenir-se com darrera força a la Palma  d’entre les que obtenen representació parlamentària. Tot això en un context de màxima participació en què un 78,31% del cens ha acudit a les urnes, gairebé 9 punts percentuals més que fa dos anys (69,49%).

En el conjunt del país els resultats electorals van llençar per terra tot allò que havien pronosticat les enquestes. CiU aspirava a millorar els resultats de 2010 i en canvi ens vam trobar amb un retrocés de 12 escons.  Les raons d’aquest resultat són múltiples, per una banda és evident que no hi ha cap govern a Europa que, en un escenari de crisi profunda i obligat a aplicar mesures de reducció del dèficit públic, les famoses “retallades”, no experimenti una reducció del seu suport electoral, quan no una derrota pura i simple. En el cas català, per més que la retallada de diputats sigui molt significativa, CiU ha guanyat les eleccions al Parlament per desena vegada, a molta distància de la segona força. Però el factor més important per entendre els resultats, no tan sols els de CiU sinó el de totes les forces polítiques, va ser el  caire plebiscitari de les eleccions a l’entorn del dret a decidir dels catalans. Aquest fet explica una participació sense precedents en unes eleccions al Parlament, un 69,5% per un 58,78% l’any 2010, amb els creixements de participació més accentuats en els àmbits tradicionalment més abstencionistes en aquestes conteses electorals, com ara els cinturons metropolitans de Barcelona i de Tarragona, que s’han demostrat més sensibles a l’estratègia de la mentida, la por, l’amenaça i la calúmnia adoptada pels partits espanyolistes amb la implicació de les clavegueres de l’estat i de determinada premsa.

Tanmateix els resultats han estat contundents: en un Parlament amb 135 escons tenim 74 membres (CiU, ERC i CUP) que des de diferents formulacions proposen un estat propi per a Catalunya, i 87 membres compromesos amb l’exercici del dret a l’autodeterminació durant aquesta legislatura (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), als quals, amb grans reserves, podríem afegir-hi els 20 diputats del PSC que diuen defensar el dret a decidir dins dels marges de la constitució espanyola,

CiU, encapçalada pel president Mas, ha guanyat les eleccions i té la responsabilitat de governar, però per fer efectiu el  mandat a favor de l’exercici del dret a decidir cal que les forces que volen fer aquest camí es posin d’acord per garantir un govern fort i estable que pugui encarar amb garanties un repte de tan gran magnitud en un marc de greu crisi econòmica a la qual cal donar respostes,  i enfront d’un estat hostil que ja hem vist que no té cap problema per jugar brut.