dilluns, 1 de setembre de 2014

Comencem el curs

Comencem un nou curs polític que s'anuncia decisiu, però ple d'incerteses. Hores d'ara l'únic que sabem del cert és que el proper Onze de Setembre estem cridats a participar en la gran V, però a partir d'aquella data el calendari polític és ple d'incògnites. 
L'11 de setembre de 2012 va marcar l'inici d'allò que es coneix com el "procés", que per a mi tan sols té un sentit, l'assoliment de la  independència, que Catalunya esdevingui un estat sobirà. És important fer-hi referència perquè a vegades sembla que es vulgui traslladar que l'objectiu no és aquest, sinó tan sols que els catalans votin i "expressin" el que pensen. Personalment no tinc cap necessitat d'expressar el que penso sobre l'estatus polític de Catalunya, jo el que vull, el meu snetiment profund i constant,  és el mateix que em va manifestar amb contundència un militant d'ERC fa més de 20 anys en explicar-me els motius del seu compromís polític: que Catalunya sigui independent d'una puta vegada! Ara estem més a prop que mai d'aquest objectiu, però ens cal complir una condició imprescindible, disposar d'un mandat democràtic inequívoc per fer el salt definitiu, i això és el que hem d'aconseguir durant els propers mesos.

L'11-S ha de ser un èxit, però la clau de tot plegat, és que és convoqui la consulta, que se celebri i que el Sí-Sí guanyi clarament, amb una participació superior al 50% del cens. Ens podem trobar que la consulta no es pugui celebrar amb les condicions necessàries per assolir una participació suficient. Això pot passar si el TC, a petició del govern espanyol, suspèn la Llei de Consultes i la convocatòria es porta a terme sense cobertura legal. En indrets on el sobiranisme té una clara hegemonia,  una consulta "no oficial" podria obtenir un participació elevada, però és molt dubtós que això passi en àmbits com ara l'entorn metropolità, on només hi haurà una assistència important a les urnes si es percep que la consulta va de debò i no és un simple exercici de resistència davant la prohibició de l'estat. Sense una participació superior al 50% no es pot obtenir el mandat democràtic necessari per a una operació tan agosarada com declarar la independència.  És probable doncs, que la consulta no es pugui portar a terme pel bloqueig de l'estat espanyol, a partir d'aquell moment l'única via clara d'obtenir aquell mandat democràtic ens l'ofereixen les eleccions al Parlament. I aquesta és una de les grans incerteses d'aquest nou curs: si no es pot celebrar la consulta, el president convocarà eleccions anticipades? I si és així, quan? I si es convoquen, hi haurà candidatura unitària independentista? Hi haurà diverses candidatures amb el compromís de declarar la independència si sumen la majoria suficient? Quin paper hi jugaran les forces partidària del dret a decidir però sense una posició clara sobre la independència com ara ICV, UDC i fins i tot "Podemos"?. 
Grans incògnites per a uns mesos decisius. 







Cap comentari: