dimarts, 6 de març de 2018

koiné vs. klingon

Tinc dubtes sobre l'oportunitat temporal del manifest del grup Koiné i crec que no s'ha estat prou curós a l'hora d'utilitzar determinades expressions, però coincideixo amb la diagnosi de fons: el manteniment de l'actual "statu quo" lingüístic ens aboca, primer, a la minorització definitiva del català i, tot seguit, a la seva extinció. Les xifres parlen per si soles..Més enllà de l'escola, on també hi ha moltes llacunes,  a Catalunya l'autèntica immersió lingüística és en castellà: la cultura de masses, és a dir TV, cinema, videojocs, revistes, literatura popular, webs, etc, s'expressa "massivament" en castellà; els catalanoparlants es passen sistemàticament al castellà quan algun dels seus interlocutors és castellanoparlant o desconegut; l'ús del català a la justícia és simbòlic; la llengua d'acollida dels nouvinguts és el castellà, fins i tot molts dependents de comerç, que per edat haurien d'haver estat escolaritzats en un sistema d'immersió, practiquen un monolingüisme castellà de pedra picada, sigui quina sigui la llengua del client. D'altra banda el català que es parla, sobretot en entorn urbans, cada dia és més pobre, interferit i calcat del castellà.

Obrir el debat sobre l'estatus de la llengua al mateix moment en què hem de sumar el màxim de gent al projecte independentista té els seus riscos, però aquest debat s'ha obert perquè molts dirigents de l'independentisme l'havien tancat en fals, pretenent que en una Catalunya independent es mantindria l'actual legislació en matèria lingüística, com si la supervivència de la llengua no estigués en perill i donant per fet que el simple accés a l'estatalitat en garantiria el futur. Deixant de banda la resposta previsible de la caverna espanyolista, m'ha semblat del tot desmesurada la reacció contrària d'alguns independentistes que, pel que es veu, en la seva ment ja havien incorporat com una veritat inqüestionable que el model lingüístic de la República Catalana s'hauria de basar en la igualtat d'estatus per al català i el castellà, prescindint del fet que aquesta alternativa condemna el català a una morta lenta però segura. L'independentisme bilingüista proclama la necessitat de defensar aquest model com condició necessària perquè el sí superi el 50 % del cens, incorporant molts castellanoparlants que temen pel futur de la seva llengua en una Catalunya independent. Però encara van més enllà i afirmen que, en la mesura que el castellà és la llengua materna i habitual d'una majoria de catalans, s'ha de considerar també com a pròpia del país. Són arguments respectables, però curiosament pequen d'allò que es vol eradicar de l'independentisme, són arguments identitaris. Dit d'una altra manera, si la independència no és projecte identitari dels catalanoparlants tampoc no és un projecte identitari dels castellanoparlants, és en canvi un projecte nacional dels catalans, sigui quina sigui la seva llengua habitual. D'altra banda, més enllà d'aquestes categories simplificadores, catalanoparlants i castellanoparlants, què me'n dieu d'uns dels grans protagonistes de la nostra supervivència com a poble, mereixedors d'un agraïment infinit: els pares que, tot i tenir el castellà o un altre idioma com a llengua materna, han fet i fan l'esforç de parlar en català als seus fills, potser no sempre, potser amb timidesa, potser sense saber-ne prou, però amb el seu gest fan possible la supervivència futura de la llengua pròpia de Catalunya.

La koiné era  la llengua comuna, o més aviat el dialecte comú, dels grecs  de l'Antiguitat clàssica, repartits per múltiples polis i territoris de la Mediterrània i la Mar Negra, un llenguatge compartit que els permetia comunicar-se entre tots ells, més enllà del dialecte grec local. El klingon és una llengua artificial creada específicament per a "Star Trek",  parlada amb fluïdesa, fora de la ficció, per poc més de vint persones, presumptament membres de la facció més extremista del moviment "trekkie", si bé molts altres seguidors són capaços de pronunciar-hi algunes frases i fins i tot el "Hamlet", de Shakespeare, hi ha estat traduït.

Com ens ensenya Marie Kondo, la gurú de l'ordre domèstic, ens hem de despendre de tot allò que no ens és útil ni ens fa feliços. . Si el català no és útil el seu ús restarà confinat a aquelles persones per a les quals el seu coneixement sigui motiu de felicitat, de la mateixa manera que al Sheldon de "The Big Bang Theory" el fa feliç parlar "klingon". Perquè el català sigui útil cal que sigui la koiné dels ciutadans de Catalunya, la llengua comuna, amb independència de quina sigui la llengua materna, familiar o habitual de cadascú. Entenc que Koiné, amb poc encert formal i temporal, demana que l'independentisme no renunciï a les eines de què pot disposar un estat per fer útil una llengua. Això vol dir oficialitat exclusiva? no necessàriament. Vol dir exclusió del castellà? encara menys. El castellà és tan potent que té garantida la seva presència al nostre país sigui quina sigui la legislació que s'apliqui. En realitat el blindatge de la llengua catalana per part del nou estat és l'única garantia d'una bilingüisme o d'un multilingüisme real que no acabi degenerant en un monolingüisme castellà.

Cap comentari: