Prat de la Riba
En aquests temps convulsos que vivim fóra bo tenir present Enric Prat de la Riba, ideòleg primigeni del nostre nacionalisme i president de la primera institució política que va abastar tot el Principat des de la desfeta de 1714, la Mancomunitat de Catalunya. Un home que va pensar el país i que va poder portar a la pràctica, amb ben pocs mitjans, una part inicial del seu programa polític, primer a la Diputació de Barcelona i, a partir de 1914, a la Mancomunitat que va aplegar les quatre diputacions catalanes, la qual, amb ben poques competències i recursos, va endegar una ambiciosa obra de govern en el terreny de les infraestructures, de l'educació, de la cultura i la ciència, de la qual encara en gaudim. Si puc escriure aquestes línies amb uns criteris gramaticals clars és gràcies a la tasca de normativització de la llengua que va portar a terme l'Institut d'Estudis Catalans, fundat per Prat de la Riba, de qui també va ser la iniciativa de fitxar l'enginyer Pompeu Fabra per endreçar una llengua instal·lada en l'anarquia des dels temps de la Cancelleria.
Més enllà dels debats sobre autonomisme, federalisme i independentisme, el Sr. Prat va voler construir Catalunya en funció d'estat, dotar d'estructures d'estat modern aquella nació malgirbada i ocupada, donar cos institucional a l'ànima del país. Per això Eugeni d'Ors el va anomenar "seny ordenador" de la pàtria. El país d'avui és molt diferent de la Catalunya de principis del S. XX però n'és hereu, i algunes de les institucions creades o desenvolupades per Prat encara perduren. Des de la distància Prat de la Riba ens interpel·la, ens obliga a demanar-nos si avui estem traient el màxim profit possible d'allò que tenim, si estem bastint institucions sòlides i perdurables, útils per als catalans d'avui i que garanteixin la projecció futura de la nostra nació.
Més enllà dels debats sobre autonomisme, federalisme i independentisme, el Sr. Prat va voler construir Catalunya en funció d'estat, dotar d'estructures d'estat modern aquella nació malgirbada i ocupada, donar cos institucional a l'ànima del país. Per això Eugeni d'Ors el va anomenar "seny ordenador" de la pàtria. El país d'avui és molt diferent de la Catalunya de principis del S. XX però n'és hereu, i algunes de les institucions creades o desenvolupades per Prat encara perduren. Des de la distància Prat de la Riba ens interpel·la, ens obliga a demanar-nos si avui estem traient el màxim profit possible d'allò que tenim, si estem bastint institucions sòlides i perdurables, útils per als catalans d'avui i que garanteixin la projecció futura de la nostra nació.
Més enllà de la resposta a la sentència, del conflicte amb l'estat espanyol i de la mobilització popular, també tenim la responsabilitat d'enfortir les institucions del país, tenim el deure d'autogovernar-nos fins allà on sigui possible i ampliar així, sense fer més soroll del necessari, els espais de sobirania.
Comentaris