Menys espanyol i més anglès

A Catalunya tothom sap parlar l'espanyol i encara que les escoles no l'ensenyessin tothom sabria parlar-lo. No passa el mateix amb la llengua pròpia del país, el català, i tampoc amb la llengua franca global, l'anglès. Que es deixin d'històries, s'ha de reforçar l'ensenyament del català i de l'anglès. Jo encara em trobo massa jovent amb feines d'atenció al públic educat en escoles on teòricament s'aplica la immersió lingüística que és incapaç d'articular una frase en la llengua de J.V. Foix. I malgrat tota la xerrameca del cosmopolitisme i de l'obertura al món aquí no parla anglès ni Déu. Som uns provincians espanyolitzats. Si creiem en aquest país l'aposta passa per fer necessari el català com a llengua d'arrelament i progrés social a Catalunya, és a dir, que tothom qui visqui en aquest país amb intenció d'instal·lar-s'hi de forma permanent ha de tenir clar que sense parlar el català no prosperarà. En paral·lel, tant per reforçar les expectatives de la nostra gent com per acollir millor el turisme i els professionals de pas per casa nostra hem de reforçar el coneixement i l'ús de l'anglès com a llengua d'obertura al món. Això vol dir més hores a l'escola i més presència pública de la llengua de Winston Churchill. Si un professional s'instal·la per un període curt al nostre país ha de poder fer vida normal (comprar, anar a restaurants, dirigir-se a l'administració, seguir determinats estudis, informar-se, etc,) en anglès, i si algú vol viure i treballar indefinidament a Catalunya ha de tenir clar que el català és imprescindible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls