Votar CiU és votar llibertat
Des de la configuració del tripartit el PSC-PSOE ha afegit als seus tradicionals feus electorals de les ciutats grans i mitjanes el govern de Catalunya i l'expectativa d'obtenir noves alcaldies i altres poders locals, no pel fet de guanyar més vots sinó gràcies a la col·laboració entusiasta de les seves dues crosses, ICV-EUiA i ERC. Avui els socialistes controlen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els principals ajuntaments i a sobre estan al govern de l'Estat , una concentració de poder insòlita en països avançats de les dimensions del nostre. Quan CiU tenia majoria absoluta al Parlament el PSC-PSOE governava a l'ajuntament de Barcelona, a la Diputació de la mateixa província i participava al govern de l'Estat: no hi havia una acumulació de responsabiltats com l'actual. Algú dirà que el PSC-PSOE no governa sol, que comparteix responsabilitats amb les altres forces d'esquerres, però la realitat és que més enllà de repartir-se càrrecs la direcció de les institucions la porten els socialistes. Això es veu agreujat perquè la fornada actual de dirigents socialistes té una ambició de poder i control només equiparable a la seva grisor i mediocritat. El discurs socialista es troba en crisi a tot Europa, la darrera mostra han estat els resultats de les eleccions franceses, i a casa nostra volen suplir la manca d'un programa sòlid amb una gran inversió en imatge i control dels mèdia, només cal recordar el famós :"no voy a parar hasta joderte" que en Toni Bolaño, el cap de comunicació del president Montilla, li va etzibar al periodista Jordi Barbeta perquè havia posat en evidència el tripartit. L'afany de control es veu afavorit a més per una professió periodística majoritàriament "progre" i per l'hegemonia cultural de l'esquerra a Catalunya, una hegemonia que a d'altres països ja fa temps que va ser enderrocada però que a casa nostra encara és present.
Només per això, per trencar aquesta espessa xarxa que els socialistes i els seus aliats han estès sobre el país ja val la pena votar CiU. Però a més Convergència per convicció ideològica, per model de país i per experiència històrica està avesada a conviure i a governar amb entorns de pensament diferent i fins i tot hostil, cosa que no es pot dir dels socialistes catalans, més avesats a fer callar les opinions discordants ja sigui amb el pal o amb la pastanaga.
A més la pràctica habitual de les esquerres és acusar de prepotència els governs que no són del seu signe si no fan el que ells diuen. A la Palma mateix ens hem sentit dir prepotents, dictadors i autoritaris pel simple fet de prendre decisions de govern ordinari, qüestionant no la decisió en sí sinó la legitimitat d'un equip de govern per adoptar-la.
Comentaris
legitimat vol dir signar convenis d'amagat amb una part d'una familia del poble, per construir vivendes en els seus terrenys?
legitimat vol dir signar altres contractes d'esquena a le resta de forçes que representant una gran part del poble?
per favor, una mica de serietat i sentit democratic no vendria malament a CIU La Palma.
per cert felicitats per el Sarko com tu dius, igual tens sort i per les propres eleccions vindra a donar suport a CIU i no al Rajoy com va fer en el pasat.
I si en el seu moment vau obtenir la majoria absoluta va ser perquè els votants no ens esperàvem la punyalada que ens heu clavat amb l'aprovació d'aquest POUM. Després d'això no espereu treure els mateixos resultats de fa 4 anys. Jo, com a mínim, no us penso tornar a votar. No penso que La Palma necessiti la quantitat desmesurada d'habitatges que heu aprovat, i molt menys amb les mafies que heu portat a terme. I ara! A més a més, n'estic fins als nassos de les banderoles dels homenets verds que pengeu per tot al poble. Primer perquè son d'una prepotència que fa caure de cul. Segon perquè son horribles amb ganes. I tercer, perquè son mentida! "A La Palma reciclem" diu un del homenets. Si home, i què més! A La Palma separem, però després s'ho emporten tot ben juntet!
Apa company, que tingueu sort!
(Us farà falta)
Tens una part de raó que potser el PSC-PSOE té massa concentració de poder en molts ens públics. I si que és veritat que tant ERC com IC, ens els principals ajuntaments e institucions del país dóna suport a aquest partit. Però hi ha un fet incontestable que és el sistema d'articulació de les majories absolutes. Si tinguéssim un sistema com el de França, doncs això no passaria. Però tenim el que tenim i amb això és el que hem de jugar tots, ens agradi o no ens agradi.
L'any 2003 i 2006, CiU va guanyar les eleccions a la Generalitat i no va governar i ara no governa, i sobretot és significant que en aquestes últimes eleccions del parlament, CiU guanyés a la pràctica totalitat del territori exceptuant 3 o 4 comarques, i s'hagi quedat a l'oposició.
Però potser s'hauria d'analitzar el perquè, Albert. Tinc la sensació ( i permetem que expressi una opinió personal ), que el que li està passant a CiU, és una mica el que li passa al PP a Espanya. Que està generant un sentiment de rebuig a arribar a acords amb la vostra federació. A Espanya el cas de Galicia per posar un exemple és significant ( Guanya de carrer les eleccions el PP de Fraga, però es queda a un escó de la majoria absoluta, i el PSG i el BNG, pacten un govern. I si en moltes alcaldies d'Espanya guanya el PP, però ho fa sense majoria, saps que entre el PSOE i IU es posen d'acord i governen junts. És la democràcia aritmètica.
A tots els partits, dic a tots, sempre hi ha dirigents que " entorpeixen " les vies de comunicació o entesa possible entre ells.
Potser és hora que es comenci per una renovació de persones i que cadascú es deixi de mirar el mèlic.
El victimisme no condueix a res.
I és incongruent que l'Artur Mas vulgui pactar amb ERC i després surti en DURAN com un boig implorant ser MINISTRE D'EXTERIORS amb qui sigui, amb el PSOE o amb el PP.
I segurament, contradiccions d'aquestes les tenen tots els partits polítics. Permetem ser imparcial i autocrític també.
Centrant-me en el que pugui passar a LA PALMA el proper diumenge 27 de maig, doncs la veritat tot és una incògnita. Com és lògic, tots els partits polítics que es presenten, ( CiU, PSC, LPS i ERC ) des de la seva òptica partidista, prediuen una travessa de resultats que es poden produir.
Repeteixo, des de la òptica partidista.
És veritat, perque tu vas ser present en el nostre acte que jo vaig manifestar les meves preferències per un pacte de les forces progressistes ( PSC-LPS-ERC ) si aritmèticament és possible. No passa res per dir-ho o manifestar-ho. A més, una de les crítiques que ERC en general acostuma a rebre, és que fins al final d'una escomesa electoral no manifesta les seves preferències electorals ( per por de desmobilitzar al seu electoral ).
I si resulta que també manifestes una altra opció de govern diferent a la que hi ha també reps pals.
Però com tu ben bé em vas definir en el teu article de 21 de desembre de 2006 " En Cristian és un personatge força peculiar que no té res a veure amb els militants estàndards d'ERC, és d'una altra galàxia, rera una oratòria vistosa deixa entreveure bocins de la seva particular visió del món ", tinc el sa costum de dir les coses pel seu nom, encara que corri el risc d'equivocar-me, i creu-me m'equivoco molt i sovint.
Per cert apreciat Albert, el meu nom si un altra dia m'anomenes és amb h intercal.lada ( Christian ).
Feta aquesta llicència, i seguint amb el tema que parlava, jo no sóc qui decideixo o decidiré en cas que ERC LA PALMA, tingués algun poder de decisió, si és que es dona el cas.
Són els companys de l'agrupació local d'ERC i els simpatitzants, qui en una trobada o les que calgui una vegada analitzats els resultats electorals, marcaran les línies que ERC LA PALMA haurà de seguir.
Ara bé Albert, saps perfectament que entre la gent d'ERC LA PALMA, hi ha un decepció gran amb CIU LA PALMA, per com heu rebutjat sistemàticament la nostra col.laboració. I tu saps que ha estat així. I a nivell personal m’ha costat més d’un disgust amb companys d’ERC LA PALMA.
I ara que estem al final del tram, doncs és lògic que tot això surti.
Tu i jo no hem despatxat molt sovint, però cosa que si hem fet en Josep Mª LLOP i jo. I durant aquests 4 anys, perque ho saps, i en Josep Mª LLOP, tindrà molts defectes com tothom, però si que és una persona molt accessible, ell i jo hem parlat molt i molt i no només de coses de la política, sino de coses de la vida.
I ja des de l'inici de legislatura, ja li vaig exposar a ell i a vosaltres quina seria la nostra línia a seguir.
Jo entenc que fa 4 anys quan vau guanyar per majoria absoluta, i el seu mèrit té, atesa la dificultat que hi ha en aquesta comarca pels partits nacionalistes, que d'alguna forma optéssiu per governar sols. Ho entenc, però no hi estic d'acord. Calia com vam dir un govern més plural i més ampli per acometre amb més unanimitat els projectes importants de LA PALMA.
I collons, ho teníeu a tiro. En Ramón Batlle de la Concòrdia, precisament és un senyor amb molta Concòrdia i pactista. I jo mateix, sobren els comentaris. Haguéssiu format un govern més ampli i més generós, i segurament moltes més coses s’haguessin tirat endavant.
És lògic que la nostra gent estigui en part decebuda amb vosaltres.
Sobre la prepotència o altres actituds que comentes, crec que s’han d’emmarcar en el context de la pròpia campanya electoral, i a partir del dia 27 de maig a les 22h, posar el comptador a cero.
Som rivals polítics, però no enemics. O almenys, Albert és el que jo penso de tot això.
Christian: celebro el to cordial del teu comentari, que contrasta força amb la duresa del teu blog. Pel que fa a les teves propostes d'entrar al govern el cert és que nosaltres sempre hem estat receptius, però els vostres plantejaments, que no tenien res a veure amb el POUM, no eren assumibles per nosaltres en aquell moment.
Odalric: totalment d'acord.
no son veritat els tres punts referents al POUM, la familia del poble i les signatures de contractes?
no sn lliçons, son realitats que ara no us interesant remenar i us doneu que per aqui podeu perdre l'alcaldia.
es mes facil aceptar la realitat i no pensar que tothom va en contre vostre per que si, us heu guanyat a pols aquesta situacio.
tema sarko era nomes una reflexio de les similituts del PP i CIU.
ah i qui va governar la Generalitat amb els vots PP?