Per què diuen constitució quan volen dir Espanya?

Escric aquest post i escolto com s'explica el nacionalista espanyol José Bono al programa "59 segundos", de TVE. Només començar ja es despatxa contra la darrera iniciativa d'Ibarretxe i proclama que en nom de la llei caldrà impedir que se celebri la consulta popular anunciada. Poc després ens descriu la bandera espanyola com el símbol dels "valors constitucionals", i un mica més tard diu que aquells que reclamen un tracte fiscal i financer just són uns trabucaires carlistes que defensen privilegis, uns privilegis que segons ell serien radicalment incompatibles amb el seu ideal d'igualtat socialista. Ara mateix ja va a tota màquina parlant de la "nación", del seu patriotisme i de la bandera. Vaja, de tot "allò que interessa la gent". Com a mínim el Bono és sincer, i si bé ha iniciat la seva intervenció parlant de la llei i dels "valors constitucionals", poc després ja ens ha definit la nació com una comunitat de sentiments. En aquests moments farda de com va imposar que la bandera espanyola onegés al castell de Montjuïc com a condició per a la cessió a la ciutat. Molts altres del seu mateix bàndol fan un ús més trampós del llenguatge, mai no reconeixen explícitament el seu nacionalisme i en el seu lloc es proclamen "constitucionalistes". Ho tenen fàcil en la mesura que la Constitució espanyola i els seu intèrprets oficials consagren les idees fonamentals del nacionalisme espanyol. La jugada es basa en presentar com si fos la mateixa cosa la transposició que la carta magna fa del sistema de llibertats, propi de qualsevol democràcia liberal homologable, amb l'atribució de tota la sobirania al conjunt de la ciutadania de l'estat. Vénen a dir que tot exercici de sobirania per part d'Euskadi o Catalunya és un atemptat contra el sistema de llibertats. La falsedat és evident, però els serveix com a eina de propaganda i de lluita política.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls