divendres, 12 d’octubre de 2007

Xammar, Zweig i la cultura juvenil

Feliçment s'ha reeditat un llibre mític, "Seixanta anys d'anar pel Món", les memòries d'Eugeni Xammar transcrites per en Josep Badia. Tot just acabo de llegir-lo i en les seves pàgines he trobat l'atzarosa vida d'un gran periodista català, que es va passar la major part de la seva existència fora del nostre país, i un compendi de la història d'Europa des de principis del segle XX fins a després de la Segona Guerra Mundial, relatada per un home que, segons el cas, va ser un observador en primera, en segona o en tercera línia. Quan llegeixo memòries de personatges catalans de principis del segle XX sempre em sorprèn l'activa vida social i cultural que menaven alguns joves a Barcelona, i com l'interès per l'òpera, el teatre o la música clàssica, ocupava el lloc que per a molts avui ocupen el futbol, el bàsquet o la música pop. I això no vol dir que aquests joves de primers de segle no tinguessin interès per l'esport, en Xammar mateix va jugar a futbol i va ser membre de la junta directiva del F.C. Barcelona en els seus orígens, simplement tenien un ventall d'interessos més ampli. És obvi que aquests joves il·lustrats eren una minoria, però també hi pesa allò amb què ironitzava l'altre dia en Quim Monzó: fins que va aparèixer la TV hi havia obrers que ocupaven el temps lliure aprenent esperanto. I el cas és que en els seus inicis en Xammar i molts dels seus amics cultes no eren universitaris sinó dependents de comerç, una professió de la que ha sorgit el gruix de les classes mitjanes barcelonines del S. XX. Ara mateix estic llegint "El món d'ahir" d'Stephen Zweig, un altre llibre de memòries, que en parlar de la seva adolescència a la Viena de finals del S. XIX es retrata, ell i els seus amics d'escola, com a autèntics fanàtics de la cultura, ja fos la poesia, la prosa, la pintura, el teatre o la música, aquestes eren les grans passions compartides per molts dels seus companys, barbamecs fills de la burgesia. Aneu a qualsevol centre d'ensenyament secundari d'avui, encara que sigui dels més elitistes, i ja em direu quants fans de la cultura hi trobeu. Tanmateix fóra injust concloure que el jovent d'avui és més primitiu que el d'un segle enrera, és probable que l'equivalent actual dels antics intel·lectuals "teenagers" siguin els joves informàtics, com aquests catalans que s'ham empescat l'"eye.os", un projecte que pot convertir en milionaris uns xicots d'Olesa de Montserrat que amb prou feines passen dels vint anys. Arreu del planeta milions de barbamecs troben a la pantalla del seu ordinador allò que els seus coetanis de fa cent anys trobaven als llibres, a les revistes, a les sales de concerts i als teatres.

Cap comentari: