dimecres, 19 de març de 2008

Més espai per a la casa gran

De les darreres eleccions em segueix cridant l'atenció que, sense que es produís cap situació excepcional, el PSC-PSOE obtingués tan bon resultat: va aconseguir mobilitzar el mateix nombre de votants d'ara fa quatre anys-quan tot allò de l'11-M, la guerra, l'Aznar et alteri-i sumar-ne uns 86.000 més. En una societat sana hi hauria vot de càstig contra un govern socialista que ha demostrat la seva incompetència a bastament, ja sigui amb el desgavell de les infrastructures o amb la farsa dels incompliments estatutaris, però es veu que aquí pesen més altres factors. Malgrat tot, no estic d'acord amb els qui parlen de derrota del nacionalisme: avui Catalunya no és menys nacionalista que quatre anys enrera, simplement els partits nacionalistes catalans tenen dificultats per mobilitzar el seu electoral natural, una part del qual s'absté i una altra opta pels socialistes com a mal menor i per "aturar el PP". (Encara que ERC renegui del nacionalisme, si reclama un estat per a Catalunya és perquè considera que és una nació, i que com a tal hi té dret. Si això no és nacionalisme ja m'explicaran què és). Ara mateix ni el discurs ni la praxi d'uns i altres no és capaç de generar il·lusió. A CiU regna un cert cofoisme perquè, malgrat la polarització, hem aguantat. Però en realitat ens estem auto-enganyant, fa quatre anys vam obtenir un resultat penós i ara hem perdut uns 60.000 vots més. Excusar-se en la polarització és fer com l'estudiant que aprova amb un cinc pelat i es diu a sí mateix que li ha anat molt bé, tenint en compte que no s'havia preparat l'examen. Hem aconseguit mobilitzar el nostre electorat més fidel i hem compensat algunes pèrdues amb petits guanys provinents d'ERC, però res més. Estic convençut que la realitat del país dóna per a un resultat nacionalista molt més ampli. A Catalunya la participació ha baixat prop de cinc punts respecte a fa cinc anys, i atès el resultat d'ERC, que ha perdut 340.000 vots, podem deduir que bona part dels abstencionistes són ex-votants de la formació d'en Carod i Puigcercós. CiU ha d'estar a l'aguait perquè se li presenta una gran oportunitat, normalment els grans canvis d'orientació del vot passen per una fase intermitja d'abstenció, de parada i fonda. Podem especular que hi ha de l'ordre de 200.000 catalanistes que no han anat a votar, molestos amb les opcions estratègiques d'una ERC que ha prioritzat el seu caràcter esquerranós per davant del compromís nacional i que no acaben de conifar en l'oferta electoral de CiU. La casa gran del catalanisme ha de ser capaç d'atreure una bona part d'aquests votants netament nacionalistes, per als quals el debat dreta-esquerra és secundari. CiU té avui un nucli dur situat a l'entorn del 800.000 votants, per guanyar hem ser capaços d'ampliar-lo fins al milió de votants fidels, i segons el tipus d'elecció hauríem d'afegir-hi els votants ocasionals que ens poden donar la victòria. És una fita plenament assolible, CiU ja havia obtingut aquests nivells de suport, i ara es tracta de recuperar terreny en l'àmbit nacionalista, que avui, sense un superlideratge com el d'en Jordi Pujol, reclama un llenguatge i una acció més clares que anys enrera.



Cap comentari: