divendres, 31 d’octubre de 2008

Decadència, declivi, moment crític?

S'està obrint un debat sobre la decadència de Catalunya, i és convenient, perquè més enllà de la crisi econòmica i dels debats polítics del dia a dia, el problema és profund i estructural. Penso que fa anys que anem mal encaminats, que hem errat el model. Per a mi també és un descobriment, jo també creia que el creixement econòmic d'un país era necessàriament positiu, que si les dades del turisme, de la construcció i de la indústria eren positives, volia dir que progressàvem.  Però en aquesta anàlisi hi un error fonamental, es basa en el creixement quantitatiu: més turistes, més diners, més pisos, més diners, més llocs de treball, més diners. Però no serveix de res créixer quantitativament, que a Catalunya hi hagi més activitat, més llocs de treball i més diners, si els catalans, cadascun de nosaltres, no vivim millor, no tenim millors expectatives, no som més savis, no som millors. I no millorem, el nivell mitjà del país ha baixat,  resulta que ara hi ha 100.000 personatges d'entre 16 i 24 que no estudien ni treballen, estem a la cua d'Europa en educació, baixa l'ús social de la nostra llengua, la productivitat de les nostres empreses fa plorar. Però quina merda de país estem fent? . Penso en Eslovènia, vet aquí una nació que  amb una renda per càpita, fins fa poc,  inferior a la nostra, és capaç de crear uns condicions de vida superiors, un nivell d'ordre, netedat i benestar envejables, i alhora preservar la seva identitat, d'àmbit més reduït que la nostra. Els eslovens s'han fet un país a mida, que va guanyant posicions sense perdre un llençol a cada bugada. Els catalans, per negligència, per desorientació i per idees errònies, ens estem deixant trinxar el país. I no parlo en termes ecològics, que també, sinó sobretot en termes socials, culturals i de valors. No sóc pessimista, però fa un cert temps que tinc la percepció que anem enrera en molts fronts i, el que em sap més greu és que cap dirigent d'aquest país-dels que manen- no tingui les idees per redreçar la situació. Estic convençut que la crisi econòmica és una oportunitat per canviar moltes coses, ens tocarà patir, estrènye'ns el cinturó, però valdrà la pena si ho sabem aprofitar, perquè al final del túnel resorgeixi una Catalunya renovada, amb un futur brillant per davant. Estic convençut que és possible, altres països ho han fet, Finlàndia per exemple, superar la crisi canviant el model i esdevenint capdavanter al món. No té cap sentit intentar salvar empreses que es valen de mà d'obra immigrada, val més ajudar-ne els treballadors a tornar al seu país i invertir més en recerca, en educació, en la creació d'un marc favorable a la creativitat, i les iniciatives apareixeran. Ah, de passada, no ens aniria gens malament declar la independència.

1 comentari:

Salvador Grifell ha dit...

Certament, al país li cal governants amb visió estratègica i capaços de dibuixar nous horitzons. Malauradament, en Montilla i el seu govern no han demostrat estar capacitats per aquest repte.